Estructura del discurs II

La classe anterior vàrem estar parlant sobre l'estructura que ha de tenir un discurs i en aquesta continuem parlant-hi! 

Hem de tenir present que no és una estructura imposada sinó que es tracta d'una estructura que pretén conectar COM els destinataris construeixen el missatge.

També hem de tenir molt en conte que l'aprenentatge, coneixement va molt lligat a les emocions. Si som capaços de donar una bona impressió i de transmetre al públic el que  volem, l'aprenentatge serà més profitós que no pas a la inversa.
Quants de vosaltres us enrecordeu d'alguna conferència realitzada a l'escola per un mestre? Jo per exemple ben poques. Això és degut a que no han sabut donar-nos una bona impressió d'allò que volien transmetre. 
Per tal d'impressionar hem de tenir en conte tots els aspectes que hem anat treallant al llarg de l'assignatura: la gesticulació, la mirada, el volum de veu, entonació, articulació, vocalització,...

Finalment cal remarcar la diferència entre introducció i obertura i conclusió i tancament.

Tant la introducció com la conclusió formen part del text i ens serveixen per donar una visió global o idea sintetitzada mentre que la obertura i el tancament ja no formen el discurs sinó que simplement col·laboren en la transmissió del missatge. És a dir, serien les accions que realitzem abans de començar el discurs i quan ja hem acabat (treure els papers, manera d'entrar a l'aula, manera de gesticular, comportar-se,..). Per exemple, si un conferenciant ens deixa una bona impressió però a l'hora de recollir els paper i marxar comença a fer tot de coses extravagants, la bona impressió d'ell se'ns anirà.

Per tant, la obertura i el tancament són més importants del que ens pensem!

El bon comunicador

Després d'haver fet el seguiment durant dos mesos del periodista Antoni Bassas, amb les meves companyes: Marta Martínez, Dèbora Segura, Xènia Sarroca i Sara Ros, hem fet un recull del més important i hem vist que SÍ és un bon comunicador. 
A continuació us mostro el prezi amb el que hem fet el recull de tot.

Identitat i territori

Per fi ha arribat el dia en que he hagut d'exposar el treball d'identitat i territori! Aquest treball consisteix en preparar una exposició oral per parelles, de 8 minuts de durada aprox, sobre un aspecte/ dimensió del concepte d'identitat i territori.

Jo, he realitzat el treball amb la Maria Lorente i el títol del nostre treball és: Sol per uns instants. 

El nostre objectiu era transmetre la necessitat de trobar un lloc on poder evadir-se del món, de la societat, dels problemes i fer que la gent que el volgués trobar el trobés.

Al principi de tot ens va costar molt trobar el tema ja que no teniem pràcticament res en comú i fins i tot, elaboràrem unes preguntes per tal de conèixer-nos millor. Aleshores, parlant i entre broma i broma trobàrem el tema: La necessitat de trobar un lloc per evadir-se partint de que tothom, en algun moment de la seva vida ha volgut desaparèixer per determinades circumstàncies o motius. 

Ens va costat realitzar el treball ja que el tema era una mica abstracte i complex, però tot i així, no vam tirar la tovallola perque creiem que era un tema molt diferent al que estàvem acostumats a veure i perquè creiem que podria ser interessant. 

A continuació us mostro el vídeo que realitzàrem per complementar l'exposició:

Llengua del discurs expositiu

A continuació podreu observar un Cmaptools que explica COM ha de ser i QUÈ és necessari que hi hagi en la llengua d'un discurs expositiu.

Finalment m'agradaria fer un petit incís. 

Quan som petits no fem servir connectors, ni lliguem les idees però a mesura que anem creixent som capaços d'establir relacions entre les idees ja que desenvolupem la capacitat cognitiva i del llenguatge.

És molt important fer matissos ja que són els que ens enriqueixen el llenguatge i permeten que el públic ho entengui més clarament i ens segueixi el fil del discurs.

ex: tenia diners ---- es va comprar un Ferrari

Tenia diners però es va comprar un Ferrari. Significa que se'ls ha gastat tots!

en funció del connector que posem s'interpreta una cosa o una altre. 
Per tant, podríem dir que transmetem la lògica a partir dels connectors que establim.

Amb aquesta classe m'he adonat de la importància dels connectors i, com, depenent del connector que hi posem el significat de la frase variarà. 

Cada vegada estic aprenent més coses del llenguatge i em sorprenc ja que tot i conèixer els connectors mai els hi havia donat tanta importància com ho faig ara.

Recitació

Avui, hem iniciat les recitacions de poemes i m'he hagut d'enfrontar a un gran repte! Recitar el poema: "La Súplica" de Joan Margarit, que vaig esmentar anteriorment, davant de tota la classe. Després d'haver fet l'autoavaluació penso que podria millorar molts aspectes com la gesticulació, l'entonació, la rapidesa, el control dels nervis,... tota una sèrie de factors que m'han perjudicat en la recitació del poema. Malgrat això, estic contenta perquè crec que me n'he sortit prou be tot i ser un poema molt difícil. 

A continuació us adjunto la gravació que em vàren fer les meves companyes:

Un cop visualitzada la meva recitació vull que observeu amb quina soltura aquests nens reciten un poema de Nadal al carrer, per on passen milers de persones i en feu comparacions. 

Estructura del discurs I

Tot discurs per molt que sigui escrit, oral, audiovisual,.. ha de tenir una estructura.

Què passa quan el cervell humà comença a rebre informació en una conferència? Que el nostre GRAU D'ATENCIÓ va variant en funció de si ens trobem al mig, al principi o al final del discurs.

Per tant, podríem dir que l'estructura d'un discurs s'ha de construir a partir del grau d'atenció i la podríem resumir en una frase: DIGUES DE QUÈ PARLARÀS, PARLA'N I DIGUES DE QUÈ HAS PARLAT.

L'estructura del discurs es basa en:

1. Introducció: es presenta el tema i els objectius.
2. Desenvolupament: es transmeten les informacions en un cert ordre lògic.
3. Conclusió: síntesi final i es tanca el discurs.

1) INTRODUCCIÓ

La introducció és on es presenta el tema i els objectius i és l'element bàsic per dura a terme un bon discurs. Tot discurs serà bo si comencem amb un bon inici: "allò que comença bé ja està mig acabat" ja que captarem i mantindrem l'atenció del públic durant tot el discurs.

Una mala introducció és aquella que l'orador:

- tracta de justificar-se

- no va al gra de l'assumpte

- es repeteix

- provoca confusió

- demana perdó

- diu coses que després no farà

- diu castellanismes

- "invita al públic a que se'n vagi"

- es mostra mal preparat o que no té recursos

- diu que no aportarà res interessant

              ...

Si comencem amb alguna d'aquestes maneres tenim el fracàs assegurat.

Per tant, la introducció és la clau de l'èxit i és l'apartat que més importància li hem de donar ja que:

• En el públic ens permetrà captar la seva atenció i crear l'expectació necessària per mantenir-la.
• En l'orador aporta recursos en un moment que sol generar inseguretat: el principi de qualsevol intervenció.

ALGUNES FÓRMULES INTRODUCTÒRIES SÓN:

• Definició: breu comentari sobre el títol del tema (ampliació).

• Presentació d'objectius: explicar què pretenc jo amb el discurs per tal de motivar i centrar l'atenció dels oients.

• Presentació del guió: aporta informació sobre quin camí seguiré. Molt utilitzat en discursos.

• Preguntes: començar amb preguntes retòriques amb les quals no esperes resposta. Pot ser una manera d'anticipar-se i captivar al públic.

• Lectura mental: dir prejudicis o fer referència a creences o llegendes populars que tothom sap.

• Documentació: mostrar alguna notícia o dades recents que no siguin complexes sinó fàcils i entenedores.

• Afirmació provocadora: donar una opinió atrevida, una dada espectacular.

• Anècdota: explicar una història ben escollida, una anècdota personal amb certa intriga i que condueixi al tema.

2) DESENVOLUPAMENT (cos del treball)
En aquest apartat es selecciona i ordena les idees segons el nostre objectiu.

Pot ser o bé per:

1. Informar

• estructura descriptiva.
• estructura cronològica.

    2. Convèncer

• inductiu (SAP) :  anar del particular al universal.
• deductiu (PAS): del universal al particular.

3) CONCLUSIÓ

En aquest últim apartat es tracta de concloure de la millor manera possible:

- sintetitzant les idees principals

- oferint una visió global del missatge

- deixant una bona impressió

Per tal de fer una bona conclusió tenim tot tipus de fórmules de conclusió que són les següents:

• Repetir la introducció.
• Resumir els punts principals.
• Invitar a l'acció: fer participar al públic.
• Anunci d'un esdeveniment futur, és a dir, guardar una dada que cridi l'atenció pel final.
• Promesa.
• Apel·lar els sentiments, és a dir, fer una crida dels sentiments (alegria, sorpresa, amor,..) i no pas de l'intel·ligència.

Amb aquesta classe m'he adonat de la importància que comporta fer una bona introducció, ja que abans creia tot el contrari i, en moltes ocasions ni me la preparava. 

A continuació us he adjuntat el mapa conceptual que he elaborat d'aquest contingut. Potse us fa més clares i entenedores les idees. Espero que us seveixi!

per continuar amb l'estructura del discurs II cliqueu: http://lauranc2educacioinfantil.blogspot.com.es/search/label/estructura%20d%27un%20discurs%20II

El mestre del futur

Finalitzàrem la setmana d’activitats extraordinàries amb una conferència d’un professor de la Universitat Autònoma de Barcelona anomenat Jaume Oller. Ens parlà, sobre com havien canviat els processos educatius, de com la crisi estava afectant en aquest àmbit i anomenà tota una sèrie de verbs que tot mestre havia de tenir en conte amb els seus alumnes.

Avui en dia, vivim en una societat accelerada en que tot es fa més ràpid i, com a mestres hem de saber concretar al més aviat possible què necessita cada criatura. Aquesta acceleració no deixa créixer als infants i el que s’ha de fer és deixar-los créixer en l’espai, en el joc, per tal que puguin crear i recrear el món i avorrir-se perquè trobin el que realment els agrada. També vivim en una etapa en que educar és una aventura compartida. És a dir, abans l’educació només es basava en educar a partir d’uns valors tradicionals: la família i l’escola mentre que ara, educar inclou molts altres aspectes com són: la tecnologia, el lleure, les ciutats, la immigració i la crisi del estat del benestar i del treball.

També ens parlà, del paper que havien d’adoptar els mestres enfront la crisi. Hem d’intentar que la crisi afecti el menys possible als infants ja que ells no tenen la culpa d’aquest esdeveniment, i lluitar perquè aquests, disposin de recursos suficients per poder formar-se!

Seguidament, ens mencionà, tota una sèrie de verbs que són imprescindibles en qualsevol projecte educatiu:

•  Acollir. No hem de rebutjar a cap infant per la seva manera de ser, de comportar-se sinó al contrari, acollir-los i donar-los una oportunitat a tots ells.

• Mostrar la complexitat del món.

•  Acompanyar als nens en el procediment de descobrir el món.

• Donar-los estabilitat emocional. Si l’infant no se sent estimat  pot ser que el coneixement quedi afectat.
• Motivar el coneixement d’aquells temes que són imprescindibles per viure en la societat i crear un espai on l’alumne se senti motivat.

• Saber escoltar als infants, companys, i a les famílies per tal de potenciar al màxim les capacitats de cada nen.

• Ajudar a preguntar. Molts alumnes tenen vergonya de preguntar i no hauria de ser així! L’escola ha de ser un espai on l’alumne no ha de tenir por a equivocar-se i a preguntar.

• Donar autonomia. Hem d’ajudar que cada nen construeixi el seu projecte de vida. L’escola ha d’obrir portes al coneixement del món, i la realitat però per altra banda ens hem de responsabilitzar dels nostres actes.

•  Valorar el coneixement.

• No malmetre l’autoestima d’un alumne.

• Tenir sentit de l’humor.

Tots aquests aspectes són molt importants ja que fan possible l’evolució i l’èxit del coneixement no només dels infants sinó també de les persones.

Finalment, ens posà un fragment del vídeo anomenat “7 novias para 7 hermanos” en el qual la novia d’un dels set germans els ensenyava a seduir, cortejar en tant sols uns minuts. Pel simple fet de motivar-los, ensenyar-los a través d’un factor divertit com és el ball i la música, tenir sentit de l’humor, acompanyar-los i acollir-los per ser tal com són, va fer que ho aprenguessin molt ràpidament i amb entusiasme. Amb aquest exemple ens volia mostrar que, amb tots aquests verbs es pot ensenyar a qualsevol ésser humà des del més jove, al més vell.

Un cop a casa, vaig començar a reflexionar sobre tot el que aquest mestre de facultat ens havia exposat i comentat. Hem vaig adonar de la gran importància que comporten tots aquests verbs i del canvi que s’està produint en el procés educatiu on, ara, participen molts més factors en la formació dels infants que no pas vint anys enrere. Això, em va fer pensar en el llibre que estem llegint a seminari: “Ha de ploure cap amunt, reflexions d’un mestre de plàstica” ja que exposa que avui en dia tots tenim el repte d’educar i promoure capacitats que permetin als alumnes afrontar millor l’èxit del futur. A partir d’aquí, vaig veure clarament que TOTS eduquem als infants! i que el que hem de fer és formar i preparar infants creatius, flexibles, adaptables, cooperatius, oberts, respectuosos,... per poder avançar en aquesta societat i per tot el que pugui venir en un futur.

Altre cop, hem vaig adonar de la gran responsabilitat que esdevé ser mestre i de tot el camí que hem queda per recórrer.

El paper del mestre i les TAC

Avui dia 12 de Novembre iniciem la setmana d’activitats extraordinàries amb una conferència d’una professora anomenada Anna Pérez. Com el títol indica: “El paper del mestre i les TAC” ens parla del rol que han d’adoptar els mestres enfront les noves tecnologies.

Les idees principals que vaig extreure van ser les següents

•  Vivim en una societat en que hi ha un conflicte ja que ens trobem amb escoles amb una estructura del s.XIX, professors del s. XX i alumnes del s.XXI.

• Els mestres no saben quin paper adoptar enfront les noves tecnologies.

• La importància de que els infants assoleixin adequadament els dos nivells inferiors de la Taxonomia Bloom + TAC (ja que són la base de tot) per tal de poder afrontar els coneixements i les habilitats dels nivells superiors.  

•  Els sis canvis que ha d’adoptar el mestre en l’era actual:

1.    Passar de ser analògic à digital.

2.    Deixar d’estar lligat a la pissarres i llibres de texts per passar a  ser mòbil, que tot surti a l’exterior.

3.    Passar d’estar aïllat a estar connectat amb les xarxes, plataformes, amb mestres de diferents escoles,...

4.    Deixar de ser una persona genèrica entre la multitud a tenir un nom a la xarxa (personal).

5.    Passar de ser un consumidor en l’elecció de l’editorial dels llibres a ser el propi creador de les diferents activitats, fitxes, jocs,...

6.    Deixar d’estar tancat en un mateix, en la seva metodologia, a estar obert amb el món, a experimentar diverses opinions, maneres de fer, d’educar als infants,...  

•  Els afectes que produeixen aquests sis canvis. Els quals impliquen més comunicació amb els alumnes, amb els pares i amb els diversos mestres i potencia el fet de compartir, col·laborar i discutir.

• La importància que els nens se sentin els amos del seu treball i exposin davant la resta de la classe les activitats realitzades.

• Treballar amb diverses fonts, no només amb les noves tecnologies.

Com parlar bé en públic

Despés d'haver fet la lectura del llibre Com parlar bé en públic, ahir a la classe ens posàrem en grups de 4 persones per posar en comú les nostres opinions i elaborar un decàleg de 10 manaments del comunicador eficaç. Al cap de mitja hora entràrem en debat amb la resta de grups i finalment construírem el decàleg del bon comunicador. 

                                                               "imatge extreta de flickr"



El resultat va ser el següent:

1. Tenir clares les quatre preguntes bàsiques
2. Domini de la llengua
3. Positivisme                                                                                                                                     
4. Retroalimentació amb el públic                                                               
5. Ser natural no memoritzar el discurs
6. Elaboració d'un bon discurs
7. Domini del llenguatge no verbal
8. Domini de la veu: velocitat, volum, vocalització
9. Ser clar, breu i precís
10. Estructura discurs
11. Bon suport de mitjans audiovisuals

RECITAT

Ens hem d'adonar de la importància que comporta saber recitar i més, en la professió que ens volem dedicar.

A l'hora de llegir en veu alta hem de considerar tota una sèrie d'aspectes com per exemple: l'entonació, la gesticulació, la mirada, la vocalització,.. ja que aquests factors poden condicionar en l'atenció i comprensió del públic. Per aquests motius, la mestre ens proposà que cada alumne escollís un poema que li agradés i així, poder-lo recitar davant de tota la classe. Crec, que és una molt bona idea ja que d'aquesta manera podrem observar a les nostres companyes i adonar-nos del que és correcte i el que no. També, ens ajudarà perquè aprendrem dels nostres propis errors.

Hem va costar molt triar el poema adequat. N'hi havia tants i de diverses temàtiques que no sabia per quin decantar-me! Després de fer una petita selecció de diversos poemes i llegir-me'ls detingudament em vaig quedar amb dos opcions: un poema de Mercé Rodoreda o bé un de Joan Margarit. Finalment em vaig quedar amb el poema d'aquest últim autor, "La Súplica" ja que m'hi sentia identificada i perquè em transmetia més sentiments que l'altre.

A continuació us mostro el poema, espero que us agradi!

Súplica
 

D'aquest matí d'hivern, amable i tebi,
per favor, no te'n vagis
i queda't submergida en aquest pati,
com un naufragi, dins la nostra vida.
Entre el llorer i els testos d'aspidistres
de fulles verdes, amples i romàntiques,
per favor, no te'n vagis, no te'n vagis.

Tot està preparat perquè tu hi siguis,
doncs, queda't, per favor, i no te'n vagis.
Digue'm si te'n recordes: necessito
unes paraules amb la clara i fonda
veu de l'absència per preguntar-te
pel teu fugaç triomf sobre el mai més. 

Però calles, descanses al passat, 

aquest llit de tristesa fulgurant.

I així has anat tancant-te en la poncella
de la fosca durant aquests vuit mesos,
fins que ara, horroritzada per la llum,
sorgeix aletejant la papallona
pàl·lida, furiosa, de la mort.

Però, si estàs morint-te, encara vius,
i faig esclatar l'última alegria
del teu rostre cansat
amb les petites mans entre les meves.
Morir-se encara és viure, em repeteixo.
D'aquest matí d'hivern, amable i tebi,
per favor, no te'n vagis, no te'n vagis.

 Joan Margarit

Comunicació audiovisual i/o digital

Avui a classe de COED hem parlat sobre la comunicació audiovisual i/o digital.

Quan veiem un vídeo, imatge, llegim un text,.. cadascú de nosaltres ho interpreta d’una manera diferent, depenent dels coneixements i experiències que tinguem. Ningú interpreta la realitat igual sinó que és diferent per a tothom! Per exemple, si en una classe de parvulari demanem que dibuixin un cavall, cada nen farà la seva interpretació a partir del que conegui. O bé, un cec tindrà una visió diferent a la meva.

Un aspecte que cal tenir en compte es com influeixen els mitjans de comunicació en l’educació. No estan donant la utilitat que es vol i no se’ls hi dona un valor expressiu per sí sols sinó que normalment van acompanyant l’explicació del professor.

Els principals causants de la connexió dels nens amb la televisió són l’escola, la família i els propis mitjans de comunicació.

Per exemple, si en una família hi ha poca comunicació o bé, el pares es despreocupen totalment dels seus fills, els nens miraran més la televisió que no pas uns altres. També, els mitjans de comunicació tenen una gran responsabilitat ja que estan educant.

El que cal fer es dur a terme una alfabetització audiovisual. Hem d’aprendre a mira més enllà del que ens volen dir i de reconèixer quina és la intenció comunicativa. No ens hem de deixar enganyar per la publicitat subliminal! També, el que caldria fer es desenvolupar una pedagogia per a cada mitjà per tal de treure-hi el màxim potencial.

Crec que és un recurs que poc a poc va adoptant major importància i que en un futur no l’utilitzarem com a complement sinó per expressar-se per sí sol.


A continuació us mostro el vídeo d'on he extret la informació: 

La composició del text

El procés de composició textual es divideix en tres etapes:

1.  Planificació
2. Composició
3. Revisió

Les parts d'aquest procés són mentals!

És un procés no lineal en el qual podem anar endevant i endarrere quan sigui necessari. També cal destacar que tot text ha de tenir una coherència, cohesió i adequació.

Primer de tot el que cal fer és planificar. Hem de tenir clar què volem aconseguir i quins són els nostres objectius: informar, convèncer, divertir, entretenir,.. A partir d'aquí ens determinarà el tipus de text: narratiu, descriptiu, explicatiu, persuasiu,..
També hem de pensar a quin tipus de destinatari ens referim, què volem escriure (tema) i com ho volem escriure. Seguidament, ja podrem començar a fer una pluja d'idees i a seleccionar poc a poc la informació en funció dels nostres objectius, tema, destinatari,..

Un cop amb tota la informació ordenada només cal redactar i transformar els plans i les idees en llenguatge escrit.

Finalment el que cal fer és revisar el text; tant la forma (lèxic, contingut, ortografia,..) com el contingut (adequació, idees, estructura i estil).

En aquella classe vaig adonar-me'n de la gran quantitat de passos que s'han de fer per elaborar un text i de tots els que ens passem per alt!

He tret la informació de: AMADEO, I.; SOLÉ, J. (1996). Curs pràctic de redacció. Barcelona: Editorial Columna

Exposició de fotografies

Avui a classe de COED hem realitzat una exposició fotogràfica.

Després de treballar durant diverses classes els diferents tipus de descripcions que es poden dur a terme; avui, cada membre de la classe havia de portar a més de la descripció d'una companya, una fotografia de la persona que havia descrit, amb un peu de foto o bé un petit comentari.

Cadascuna havia de defensar el perquè d'aquella imatge i fer una breu explicació.

En aquesta classe he après el gran significat que té una imatge ja que amb tant sols una fotografia et dones conte de moltes coses. 

També, m'he adonat de la gran quantitat d'aspectes que s'han de considerar a l'hora de prendre una fotografia com per exemple:

• L'enquadrament. És molt important enquadrar i donar rellevància a allò que volem que destaqui, ja que sinó, es perden els detalls del que volem mostrar amb coses supèrflues, com per exemple, el fons o objectes que es trobin al voltant. 

• El color. El fet de fer una fotografia en blanc i negre o bé en color canvia molt! Una imatge sense color ens permet ressaltar el que volem d'aquella fotografia mentres que una amb color es perden els detalls ja que se'ns desvia la mirada cap a altres llocs sense importància. 

• Els plans també són molt importants en una fotografia. Trobem diversos tipus: gran pla general (GPG), pla general (PG), pla mig (PM) de cintura en amunt,  pla americà (PA) de genolls en amunt, primer pla (PP) cara, primerísim primer pla (PPP) i pla detall (PD).

• La perspectiva. Des d'on duem a terme la fotografia. 

Finalment, m'agradaria referir-me a una frase que segurament haureu sentit moltes vegades. Diu el següent: "una imatge val més que mil paraules". 

Què en penseu vosaltres? Creieu que és cert? 

El llenguatge / competència comunicativa / llenguatge oral formal

Durant les classes de COED anteriors vàrem estar parlant sobre la importància del bon comunicador, del concepte de llenguatge i llengua, de la competència comunicativa i els seus components, dels molts recursos que existeixen per descriure una persona i de les característiques i trets més importants del llenguatge oral.

M'he donat conte de la gran responsabilitat que comporta ser un bon comunicador i més, en la professió que estic estudiant; ja que en un futur, hauré de transmetre als meus alumnes el millor possible els meus coneixements. Per tant, he de treballar molt per arribar a ser-ho.

Referint-nos al concepte de llenguatge i llengua hem de tenir molt clar la diferència entre aquestes dos paraules. 

• El llenguatge: és la capacitat que tenim els éssers humans de comunicar-nos. Per tant, podríem dir, que és un do universal dels humans que ens permet diferenciar de les altres espècies.
• La llengua: és el sistema de signes lingüístics que ens permeten la comunicació entre els individus d'una mateixa comunitat lingüística (persones que parlen la mateixa llengua).

He après què volia dir competència comunicativa.  I es que, tot parlant no parla per parlar sinó ho fa per aconseguir uns objectius. Per tant, un comunicador serà eficaç quan assoleixi el seu objectiu. Ho podriem resumir amb la següent frase de Gumperz i Hymes: allò que un parlant necessita saber per comunicar-se de manera eficaç en contextos culturalment significatius.
També cal tenir en conte que cadascú de nosaltres aprèn a parlar dintre d'un grup social, per tant, aprendre a parlar és una experiència social. 

Dintre de competència comunicativa podem trobar els 4 components pels quals està formada:

1. Competència lingüística
2. Competència sociolingúística
3. Competència discursiva
4. Competència estratègica

En una de les sessions em vaig adonar de la gran quantitat de recursos que hi ha per fer descripcions. Al principi només coneixia la típica descripció de nena petita de descriure tant físicament com psíquicament a una persona però ara ja no! També podem fer descripcions  amb un poema, una novel·la, un conte, un assaig, un vídeo, una poesia visual, una cançó,..

Finalment el dia 5 d'octubre vàrem parlar sobre el llenguatge oral formal i dels trets contextuals, textuals i lingüístics que conformen aquest llenguatge.

El llenguatge oral formal és el que hi ha entremig del canal escrit i l'oral, per tant, hi podem incloure les explicacions de temes, entrevistes, debats,...etc.

Trets contextuals:

1. Caràcter NO universal i requereix un aprenentatge escolar.
2. Acústica, efímera i produïda en temps real.
3. Context compartit, amb una comunicació relativament UNIDIRECCIONAL.

Trets textuals:

1. Formal i monologada.
2. Informativa, planificada i de tema sovint especialitzat.
3. Repetitiva i amb intervenció del llenguatge no verbal (gesticulació, mirada,..).

Trets lingüístics:

1. Molta importància els trets suprasegmentals, és a dir, elaborar sintagmes utilitzant exclamacions i interrogacions per tal de que el discurs no sigui monòton.
2. Ocurrència d'elements díctics (pronoms), interjeccions, el·lipsis, anacoluts (quan a mitja frase es produeix un canvi de subjecte o be de verb i complement),..etc.
3. Correcció normativa i ús de varietat estàndard.

Crec que amb poques classes he pogut aprendre conceptes nous i valorar fets que abans donava per alt.

Aquí us adjunto un vídeo de "El convidat" on apareixen dos personatges que considero que són molt bons comunicadors: L'Albert Om i en Jordi Pujol.

http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=992rKZegXOA



Informació extreta de:
- Montolo, E.; FIGUERAS, C.; GARACHANA, M.; SANTIAGO, M. (2000) Manual práctico de escritura académica. Barcelona: Ariel.
- CALASAMIGLIA, H.; TUSÓN, A. (1999) Las cosas del decir. Barcelona: Ariel.
- BASSOLS, M.; TORRENT, A.M. (1997) Modelos textuales. Teoría y Práctica. Barcelona: Eumo- Octaedro
- TUSON, J. (1984). Lingüística. Barcelona: Barcanova (p.45- 50)