Estructura del discurs II

La classe anterior vàrem estar parlant sobre l'estructura que ha de tenir un discurs i en aquesta continuem parlant-hi! 

Hem de tenir present que no és una estructura imposada sinó que es tracta d'una estructura que pretén conectar COM els destinataris construeixen el missatge.

També hem de tenir molt en conte que l'aprenentatge, coneixement va molt lligat a les emocions. Si som capaços de donar una bona impressió i de transmetre al públic el que  volem, l'aprenentatge serà més profitós que no pas a la inversa.
Quants de vosaltres us enrecordeu d'alguna conferència realitzada a l'escola per un mestre? Jo per exemple ben poques. Això és degut a que no han sabut donar-nos una bona impressió d'allò que volien transmetre. 
Per tal d'impressionar hem de tenir en conte tots els aspectes que hem anat treallant al llarg de l'assignatura: la gesticulació, la mirada, el volum de veu, entonació, articulació, vocalització,...

Finalment cal remarcar la diferència entre introducció i obertura i conclusió i tancament.

Tant la introducció com la conclusió formen part del text i ens serveixen per donar una visió global o idea sintetitzada mentre que la obertura i el tancament ja no formen el discurs sinó que simplement col·laboren en la transmissió del missatge. És a dir, serien les accions que realitzem abans de començar el discurs i quan ja hem acabat (treure els papers, manera d'entrar a l'aula, manera de gesticular, comportar-se,..). Per exemple, si un conferenciant ens deixa una bona impressió però a l'hora de recollir els paper i marxar comença a fer tot de coses extravagants, la bona impressió d'ell se'ns anirà.

Per tant, la obertura i el tancament són més importants del que ens pensem!

Llengua del discurs expositiu

A continuació podreu observar un Cmaptools que explica COM ha de ser i QUÈ és necessari que hi hagi en la llengua d'un discurs expositiu.

Finalment m'agradaria fer un petit incís. 

Quan som petits no fem servir connectors, ni lliguem les idees però a mesura que anem creixent som capaços d'establir relacions entre les idees ja que desenvolupem la capacitat cognitiva i del llenguatge.

És molt important fer matissos ja que són els que ens enriqueixen el llenguatge i permeten que el públic ho entengui més clarament i ens segueixi el fil del discurs.

ex: tenia diners ---- es va comprar un Ferrari

Tenia diners però es va comprar un Ferrari. Significa que se'ls ha gastat tots!

en funció del connector que posem s'interpreta una cosa o una altre. 
Per tant, podríem dir que transmetem la lògica a partir dels connectors que establim.

Amb aquesta classe m'he adonat de la importància dels connectors i, com, depenent del connector que hi posem el significat de la frase variarà. 

Cada vegada estic aprenent més coses del llenguatge i em sorprenc ja que tot i conèixer els connectors mai els hi havia donat tanta importància com ho faig ara.

Estructura del discurs I

Tot discurs per molt que sigui escrit, oral, audiovisual,.. ha de tenir una estructura.

Què passa quan el cervell humà comença a rebre informació en una conferència? Que el nostre GRAU D'ATENCIÓ va variant en funció de si ens trobem al mig, al principi o al final del discurs.

Per tant, podríem dir que l'estructura d'un discurs s'ha de construir a partir del grau d'atenció i la podríem resumir en una frase: DIGUES DE QUÈ PARLARÀS, PARLA'N I DIGUES DE QUÈ HAS PARLAT.

L'estructura del discurs es basa en:

1. Introducció: es presenta el tema i els objectius.
2. Desenvolupament: es transmeten les informacions en un cert ordre lògic.
3. Conclusió: síntesi final i es tanca el discurs.

1) INTRODUCCIÓ

La introducció és on es presenta el tema i els objectius i és l'element bàsic per dura a terme un bon discurs. Tot discurs serà bo si comencem amb un bon inici: "allò que comença bé ja està mig acabat" ja que captarem i mantindrem l'atenció del públic durant tot el discurs.

Una mala introducció és aquella que l'orador:

- tracta de justificar-se

- no va al gra de l'assumpte

- es repeteix

- provoca confusió

- demana perdó

- diu coses que després no farà

- diu castellanismes

- "invita al públic a que se'n vagi"

- es mostra mal preparat o que no té recursos

- diu que no aportarà res interessant

              ...

Si comencem amb alguna d'aquestes maneres tenim el fracàs assegurat.

Per tant, la introducció és la clau de l'èxit i és l'apartat que més importància li hem de donar ja que:

• En el públic ens permetrà captar la seva atenció i crear l'expectació necessària per mantenir-la.
• En l'orador aporta recursos en un moment que sol generar inseguretat: el principi de qualsevol intervenció.

ALGUNES FÓRMULES INTRODUCTÒRIES SÓN:

• Definició: breu comentari sobre el títol del tema (ampliació).

• Presentació d'objectius: explicar què pretenc jo amb el discurs per tal de motivar i centrar l'atenció dels oients.

• Presentació del guió: aporta informació sobre quin camí seguiré. Molt utilitzat en discursos.

• Preguntes: començar amb preguntes retòriques amb les quals no esperes resposta. Pot ser una manera d'anticipar-se i captivar al públic.

• Lectura mental: dir prejudicis o fer referència a creences o llegendes populars que tothom sap.

• Documentació: mostrar alguna notícia o dades recents que no siguin complexes sinó fàcils i entenedores.

• Afirmació provocadora: donar una opinió atrevida, una dada espectacular.

• Anècdota: explicar una història ben escollida, una anècdota personal amb certa intriga i que condueixi al tema.

2) DESENVOLUPAMENT (cos del treball)
En aquest apartat es selecciona i ordena les idees segons el nostre objectiu.

Pot ser o bé per:

1. Informar

• estructura descriptiva.
• estructura cronològica.

    2. Convèncer

• inductiu (SAP) :  anar del particular al universal.
• deductiu (PAS): del universal al particular.

3) CONCLUSIÓ

En aquest últim apartat es tracta de concloure de la millor manera possible:

- sintetitzant les idees principals

- oferint una visió global del missatge

- deixant una bona impressió

Per tal de fer una bona conclusió tenim tot tipus de fórmules de conclusió que són les següents:

• Repetir la introducció.
• Resumir els punts principals.
• Invitar a l'acció: fer participar al públic.
• Anunci d'un esdeveniment futur, és a dir, guardar una dada que cridi l'atenció pel final.
• Promesa.
• Apel·lar els sentiments, és a dir, fer una crida dels sentiments (alegria, sorpresa, amor,..) i no pas de l'intel·ligència.

Amb aquesta classe m'he adonat de la importància que comporta fer una bona introducció, ja que abans creia tot el contrari i, en moltes ocasions ni me la preparava. 

A continuació us he adjuntat el mapa conceptual que he elaborat d'aquest contingut. Potse us fa més clares i entenedores les idees. Espero que us seveixi!

per continuar amb l'estructura del discurs II cliqueu: http://lauranc2educacioinfantil.blogspot.com.es/search/label/estructura%20d%27un%20discurs%20II

La composició del text

El procés de composició textual es divideix en tres etapes:

1.  Planificació
2. Composició
3. Revisió

Les parts d'aquest procés són mentals!

És un procés no lineal en el qual podem anar endevant i endarrere quan sigui necessari. També cal destacar que tot text ha de tenir una coherència, cohesió i adequació.

Primer de tot el que cal fer és planificar. Hem de tenir clar què volem aconseguir i quins són els nostres objectius: informar, convèncer, divertir, entretenir,.. A partir d'aquí ens determinarà el tipus de text: narratiu, descriptiu, explicatiu, persuasiu,..
També hem de pensar a quin tipus de destinatari ens referim, què volem escriure (tema) i com ho volem escriure. Seguidament, ja podrem començar a fer una pluja d'idees i a seleccionar poc a poc la informació en funció dels nostres objectius, tema, destinatari,..

Un cop amb tota la informació ordenada només cal redactar i transformar els plans i les idees en llenguatge escrit.

Finalment el que cal fer és revisar el text; tant la forma (lèxic, contingut, ortografia,..) com el contingut (adequació, idees, estructura i estil).

En aquella classe vaig adonar-me'n de la gran quantitat de passos que s'han de fer per elaborar un text i de tots els que ens passem per alt!

He tret la informació de: AMADEO, I.; SOLÉ, J. (1996). Curs pràctic de redacció. Barcelona: Editorial Columna