Societat en xarxa: Estructura del discurs I

Tot discurs per molt que sigui escrit, oral, audiovisual,.. ha de tenir una estructura.

Què passa quan el cervell humà comença a rebre informació en una conferència? Que el nostre GRAU D'ATENCIÓ va variant en funció de si ens trobem al mig, al principi o al final del discurs.

Per tant, podríem dir que l'estructura d'un discurs s'ha de construir a partir del grau d'atenció i la podríem resumir en una frase: DIGUES DE QUÈ PARLARÀS, PARLA'N I DIGUES DE QUÈ HAS PARLAT.

L'estructura del discurs es basa en:

Introducció: es presenta el tema i els objectius.
Desenvolupament: es transmeten les informacions en un cert ordre lògic.
Conclusió: síntesi final i es tanca el discurs.

1) INTRODUCCIÓ

La introducció és on es presenta el tema i els objectius i és l'element bàsic per dura a terme un bon discurs. Tot discurs serà bo si comencem amb un bon inici: "allò que comença bé ja està mig acabat" ja que captarem i mantindrem l'atenció del públic durant tot el discurs.

Una mala introducció és aquella que l'orador:

- tracta de justificar-se

- no va al gra de l'assumpte

- es repeteix

- provoca confusió

- demana perdó

- diu coses que després no farà

- diu castellanismes

- "invita al públic a que se'n vagi"

- es mostra mal preparat o que no té recursos

- diu que no aportarà res interessant

...

Si comencem amb alguna d'aquestes maneres tenim el fracàs assegurat.

Per tant, la introducció és la clau de l'èxit i és l'apartat que més importància li hem de donar ja que:

En el públic ens permetrà captar la seva atenció i crear l'expectació necessària per mantenir-la.
En l'orador aporta recursos en un moment que sol generar inseguretat: el principi de qualsevol intervenció.

ALGUNES FÓRMULES INTRODUCTÒRIES SÓN:

Definició: breu comentari sobre el títol del tema (ampliació).

Presentació d'objectius: explicar què pretenc jo amb el discurs per tal de motivar i centrar l'atenció dels oients.

Presentació del guió: aporta informació sobre quin camí seguiré. Molt utilitzat en discursos.

Preguntes: començar amb preguntes retòriques amb les quals no esperes resposta. Pot ser una manera d'anticipar-se i captivar al públic.

Lectura mental: dir prejudicis o fer referència a creences o llegendes populars que tothom sap.

Documentació: mostrar alguna notícia o dades recents que no siguin complexes sinó fàcils i entenedores.

Afirmació provocadora: donar una opinió atrevida, una dada espectacular.

Anècdota: explicar una història ben escollida, una anècdota personal amb certa intriga i que condueixi al tema.

2) DESENVOLUPAMENT (cos del treball)
En aquest apartat es selecciona i ordena les idees segons el nostre objectiu.

Pot ser o bé per:

Informar

estructura descriptiva.

estructura cronològica.

2. Convèncer

inductiu (SAP) : anar del particular al universal.
deductiu (PAS): del universal al particular.

3) CONCLUSIÓ

En aquest últim apartat es tracta de concloure de la millor manera possible:

- sintetitzant les idees principals

- oferint una visió global del missatge

- deixant una bona impressió

Per tal de fer una bona conclusió tenim tot tipus de fórmules de conclusió que són les següents:

Repetir la introducció.
Resumir els punts principals.
Invitar a l'acció: fer participar al públic.
Anunci d'un esdeveniment futur, és a dir, guardar una dada que cridi l'atenció pel final.
Promesa.
Apel·lar els sentiments, és a dir, fer una crida dels sentiments (alegria, sorpresa, amor,..) i no pas de l'intel·ligència.

Amb aquesta classe m'he adonat de la importància que comporta fer una bona introducció, ja que abans creia tot el contrari i, en moltes ocasions ni me la preparava.

A continuació us he adjuntat el mapa conceptual que he elaborat d'aquest contingut. Potse us fa més clares i entenedores les idees. Espero que us seveixi!