Visita a l'EBM Nens i Nenes

Durant la setmana d'activitats extraodinàries va haver-hi un dia que realitzàrem una visita a una escola. A mi, em va tocar anar a una escola bressol anomenada Nens i Nenes. Aquesta escola està situada al barri de Canyelles i tot i la forta immigració que hi ha, tant sols hi havia tres nens immigrants a l'escola. 

Em va tocar estar a l'aula dels cargols, amb nens de 2 anys. 

Quant vaig arribar em vaig fixar en la decoració de l'aula. Estava decorada amb elements de la tardor i em vaig adonar que treballaven per racons.

A partir de les 9:00 els nens començaren a arribar i poc a poc s'anaven asseient a les taules per tal de fer una primera activitat, experimentar amb anelles. Quan es cansaven, s'anaven a jugar pels diferents racons de l'aula. 

A les 10:30 era l'hora d'anar al pati però cada dia abans d'anar-hi, la mestre els reunia a tots al racó de lectura per repartir-los un bastonet a cadascun d'ells. Seguidament, s'anaven al pati fins les 11:30, que la mestre els anava cridant de tres en tres per rentar-los les mans i  preparar-los pel dinar.

Entre tot, es feien les 12.00 i tots conjuntament paraven la taula per dinar. Hi havien uns càrrecs establerts i cada dia li tocava a un nen diferent repartir els pitets i les culleres per poder menjar. 

A la 13:00 començava l'hora de la siesta fins les 15:00 que poc a poc s'anaven despertant. A partir de les 15:00 els pares ja els podien venir a buscar. 

Va ser una experiència inoblidable! 

Un fet que hem va sobtar es que durant tot el matí un dels nens es va passar tota l'estona al costat del racó dels animals, ja que hi havia un vidre que comunicava amb la classe del costat. Es veu, que a l'aula del costat estava la seva germana i que cada dia es passava hores davant del vidre observant tot allò que la seva germana feia. No ho trobeu sorprenent? 

També cal destacar que a l'hora de dinar tocava llenties i em va sorprendre que tots els nens se les mengessin sense cap tipus de problema excepte un, que es va resistir més, però finalment s'ho menjà.

Va ser una visita que mai oblidaré i que hem va aportar moltes coses bones com a futura mestre. Vaig poder observar com l'aprenentatge era a partir del joc i l'experimentació i com la mestre estava atenta a tots els moviments. Em va encantar i ho tornaria a repetir!

El mestre del futur

Finalitzàrem la setmana d’activitats extraordinàries amb una conferència d’un professor de la Universitat Autònoma de Barcelona anomenat Jaume Oller. Ens parlà, sobre com havien canviat els processos educatius, de com la crisi estava afectant en aquest àmbit i anomenà tota una sèrie de verbs que tot mestre havia de tenir en conte amb els seus alumnes.

Avui en dia, vivim en una societat accelerada en que tot es fa més ràpid i, com a mestres hem de saber concretar al més aviat possible què necessita cada criatura. Aquesta acceleració no deixa créixer als infants i el que s’ha de fer és deixar-los créixer en l’espai, en el joc, per tal que puguin crear i recrear el món i avorrir-se perquè trobin el que realment els agrada. També vivim en una etapa en que educar és una aventura compartida. És a dir, abans l’educació només es basava en educar a partir d’uns valors tradicionals: la família i l’escola mentre que ara, educar inclou molts altres aspectes com són: la tecnologia, el lleure, les ciutats, la immigració i la crisi del estat del benestar i del treball.

També ens parlà, del paper que havien d’adoptar els mestres enfront la crisi. Hem d’intentar que la crisi afecti el menys possible als infants ja que ells no tenen la culpa d’aquest esdeveniment, i lluitar perquè aquests, disposin de recursos suficients per poder formar-se!

Seguidament, ens mencionà, tota una sèrie de verbs que són imprescindibles en qualsevol projecte educatiu:

•  Acollir. No hem de rebutjar a cap infant per la seva manera de ser, de comportar-se sinó al contrari, acollir-los i donar-los una oportunitat a tots ells.

• Mostrar la complexitat del món.

•  Acompanyar als nens en el procediment de descobrir el món.

• Donar-los estabilitat emocional. Si l’infant no se sent estimat  pot ser que el coneixement quedi afectat.
• Motivar el coneixement d’aquells temes que són imprescindibles per viure en la societat i crear un espai on l’alumne se senti motivat.

• Saber escoltar als infants, companys, i a les famílies per tal de potenciar al màxim les capacitats de cada nen.

• Ajudar a preguntar. Molts alumnes tenen vergonya de preguntar i no hauria de ser així! L’escola ha de ser un espai on l’alumne no ha de tenir por a equivocar-se i a preguntar.

• Donar autonomia. Hem d’ajudar que cada nen construeixi el seu projecte de vida. L’escola ha d’obrir portes al coneixement del món, i la realitat però per altra banda ens hem de responsabilitzar dels nostres actes.

•  Valorar el coneixement.

• No malmetre l’autoestima d’un alumne.

• Tenir sentit de l’humor.

Tots aquests aspectes són molt importants ja que fan possible l’evolució i l’èxit del coneixement no només dels infants sinó també de les persones.

Finalment, ens posà un fragment del vídeo anomenat “7 novias para 7 hermanos” en el qual la novia d’un dels set germans els ensenyava a seduir, cortejar en tant sols uns minuts. Pel simple fet de motivar-los, ensenyar-los a través d’un factor divertit com és el ball i la música, tenir sentit de l’humor, acompanyar-los i acollir-los per ser tal com són, va fer que ho aprenguessin molt ràpidament i amb entusiasme. Amb aquest exemple ens volia mostrar que, amb tots aquests verbs es pot ensenyar a qualsevol ésser humà des del més jove, al més vell.

Un cop a casa, vaig començar a reflexionar sobre tot el que aquest mestre de facultat ens havia exposat i comentat. Hem vaig adonar de la gran importància que comporten tots aquests verbs i del canvi que s’està produint en el procés educatiu on, ara, participen molts més factors en la formació dels infants que no pas vint anys enrere. Això, em va fer pensar en el llibre que estem llegint a seminari: “Ha de ploure cap amunt, reflexions d’un mestre de plàstica” ja que exposa que avui en dia tots tenim el repte d’educar i promoure capacitats que permetin als alumnes afrontar millor l’èxit del futur. A partir d’aquí, vaig veure clarament que TOTS eduquem als infants! i que el que hem de fer és formar i preparar infants creatius, flexibles, adaptables, cooperatius, oberts, respectuosos,... per poder avançar en aquesta societat i per tot el que pugui venir en un futur.

Altre cop, hem vaig adonar de la gran responsabilitat que esdevé ser mestre i de tot el camí que hem queda per recórrer.

El paper del mestre i les TAC

Avui dia 12 de Novembre iniciem la setmana d’activitats extraordinàries amb una conferència d’una professora anomenada Anna Pérez. Com el títol indica: “El paper del mestre i les TAC” ens parla del rol que han d’adoptar els mestres enfront les noves tecnologies.

Les idees principals que vaig extreure van ser les següents

•  Vivim en una societat en que hi ha un conflicte ja que ens trobem amb escoles amb una estructura del s.XIX, professors del s. XX i alumnes del s.XXI.

• Els mestres no saben quin paper adoptar enfront les noves tecnologies.

• La importància de que els infants assoleixin adequadament els dos nivells inferiors de la Taxonomia Bloom + TAC (ja que són la base de tot) per tal de poder afrontar els coneixements i les habilitats dels nivells superiors.  

•  Els sis canvis que ha d’adoptar el mestre en l’era actual:

1.    Passar de ser analògic à digital.

2.    Deixar d’estar lligat a la pissarres i llibres de texts per passar a  ser mòbil, que tot surti a l’exterior.

3.    Passar d’estar aïllat a estar connectat amb les xarxes, plataformes, amb mestres de diferents escoles,...

4.    Deixar de ser una persona genèrica entre la multitud a tenir un nom a la xarxa (personal).

5.    Passar de ser un consumidor en l’elecció de l’editorial dels llibres a ser el propi creador de les diferents activitats, fitxes, jocs,...

6.    Deixar d’estar tancat en un mateix, en la seva metodologia, a estar obert amb el món, a experimentar diverses opinions, maneres de fer, d’educar als infants,...  

•  Els afectes que produeixen aquests sis canvis. Els quals impliquen més comunicació amb els alumnes, amb els pares i amb els diversos mestres i potencia el fet de compartir, col·laborar i discutir.

• La importància que els nens se sentin els amos del seu treball i exposin davant la resta de la classe les activitats realitzades.

• Treballar amb diverses fonts, no només amb les noves tecnologies.