El mestre del futur

Finalitzàrem la setmana d’activitats extraordinàries amb una conferència d’un professor de la Universitat Autònoma de Barcelona anomenat Jaume Oller. Ens parlà, sobre com havien canviat els processos educatius, de com la crisi estava afectant en aquest àmbit i anomenà tota una sèrie de verbs que tot mestre havia de tenir en conte amb els seus alumnes.

Avui en dia, vivim en una societat accelerada en que tot es fa més ràpid i, com a mestres hem de saber concretar al més aviat possible què necessita cada criatura. Aquesta acceleració no deixa créixer als infants i el que s’ha de fer és deixar-los créixer en l’espai, en el joc, per tal que puguin crear i recrear el món i avorrir-se perquè trobin el que realment els agrada. També vivim en una etapa en que educar és una aventura compartida. És a dir, abans l’educació només es basava en educar a partir d’uns valors tradicionals: la família i l’escola mentre que ara, educar inclou molts altres aspectes com són: la tecnologia, el lleure, les ciutats, la immigració i la crisi del estat del benestar i del treball.

També ens parlà, del paper que havien d’adoptar els mestres enfront la crisi. Hem d’intentar que la crisi afecti el menys possible als infants ja que ells no tenen la culpa d’aquest esdeveniment, i lluitar perquè aquests, disposin de recursos suficients per poder formar-se!

Seguidament, ens mencionà, tota una sèrie de verbs que són imprescindibles en qualsevol projecte educatiu:

•  Acollir. No hem de rebutjar a cap infant per la seva manera de ser, de comportar-se sinó al contrari, acollir-los i donar-los una oportunitat a tots ells.

• Mostrar la complexitat del món.

•  Acompanyar als nens en el procediment de descobrir el món.

• Donar-los estabilitat emocional. Si l’infant no se sent estimat  pot ser que el coneixement quedi afectat.
• Motivar el coneixement d’aquells temes que són imprescindibles per viure en la societat i crear un espai on l’alumne se senti motivat.

• Saber escoltar als infants, companys, i a les famílies per tal de potenciar al màxim les capacitats de cada nen.

• Ajudar a preguntar. Molts alumnes tenen vergonya de preguntar i no hauria de ser així! L’escola ha de ser un espai on l’alumne no ha de tenir por a equivocar-se i a preguntar.

• Donar autonomia. Hem d’ajudar que cada nen construeixi el seu projecte de vida. L’escola ha d’obrir portes al coneixement del món, i la realitat però per altra banda ens hem de responsabilitzar dels nostres actes.

•  Valorar el coneixement.

• No malmetre l’autoestima d’un alumne.

• Tenir sentit de l’humor.

Tots aquests aspectes són molt importants ja que fan possible l’evolució i l’èxit del coneixement no només dels infants sinó també de les persones.

Finalment, ens posà un fragment del vídeo anomenat “7 novias para 7 hermanos” en el qual la novia d’un dels set germans els ensenyava a seduir, cortejar en tant sols uns minuts. Pel simple fet de motivar-los, ensenyar-los a través d’un factor divertit com és el ball i la música, tenir sentit de l’humor, acompanyar-los i acollir-los per ser tal com són, va fer que ho aprenguessin molt ràpidament i amb entusiasme. Amb aquest exemple ens volia mostrar que, amb tots aquests verbs es pot ensenyar a qualsevol ésser humà des del més jove, al més vell.

Un cop a casa, vaig començar a reflexionar sobre tot el que aquest mestre de facultat ens havia exposat i comentat. Hem vaig adonar de la gran importància que comporten tots aquests verbs i del canvi que s’està produint en el procés educatiu on, ara, participen molts més factors en la formació dels infants que no pas vint anys enrere. Això, em va fer pensar en el llibre que estem llegint a seminari: “Ha de ploure cap amunt, reflexions d’un mestre de plàstica” ja que exposa que avui en dia tots tenim el repte d’educar i promoure capacitats que permetin als alumnes afrontar millor l’èxit del futur. A partir d’aquí, vaig veure clarament que TOTS eduquem als infants! i que el que hem de fer és formar i preparar infants creatius, flexibles, adaptables, cooperatius, oberts, respectuosos,... per poder avançar en aquesta societat i per tot el que pugui venir en un futur.

Altre cop, hem vaig adonar de la gran responsabilitat que esdevé ser mestre i de tot el camí que hem queda per recórrer.