Estructura del discurs II

La classe anterior vàrem estar parlant sobre l'estructura que ha de tenir un discurs i en aquesta continuem parlant-hi! 

Hem de tenir present que no és una estructura imposada sinó que es tracta d'una estructura que pretén conectar COM els destinataris construeixen el missatge.

També hem de tenir molt en conte que l'aprenentatge, coneixement va molt lligat a les emocions. Si som capaços de donar una bona impressió i de transmetre al públic el que  volem, l'aprenentatge serà més profitós que no pas a la inversa.
Quants de vosaltres us enrecordeu d'alguna conferència realitzada a l'escola per un mestre? Jo per exemple ben poques. Això és degut a que no han sabut donar-nos una bona impressió d'allò que volien transmetre. 
Per tal d'impressionar hem de tenir en conte tots els aspectes que hem anat treallant al llarg de l'assignatura: la gesticulació, la mirada, el volum de veu, entonació, articulació, vocalització,...

Finalment cal remarcar la diferència entre introducció i obertura i conclusió i tancament.

Tant la introducció com la conclusió formen part del text i ens serveixen per donar una visió global o idea sintetitzada mentre que la obertura i el tancament ja no formen el discurs sinó que simplement col·laboren en la transmissió del missatge. És a dir, serien les accions que realitzem abans de començar el discurs i quan ja hem acabat (treure els papers, manera d'entrar a l'aula, manera de gesticular, comportar-se,..). Per exemple, si un conferenciant ens deixa una bona impressió però a l'hora de recollir els paper i marxar comença a fer tot de coses extravagants, la bona impressió d'ell se'ns anirà.

Per tant, la obertura i el tancament són més importants del que ens pensem!

Conceptualització de la naturalesa de l'aprenentatge amb ordinador

Una manera de conceptualitzar l'aprenentatge amb l'ordinador fonamentada en metàfores. 

A través d'aquestes metàfores s'explica com la tecnologia ens pot ensenyar o com ens pot ajudar a aprendre en funció del paper que ha de jugar l'ordinador. Aquests models serien:

1. La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor.

En aquesta metàfora, com el nom indica, l'ordinador tutoritza el procés d'aprenentatge  realitzat per l'estudiant, és a dir, és qui dona les eines, recursos, metodologies,... i avalua a 

l'estudiant.

A classe ho posàrem en pràctica amb el programa Entrena't per llegir i JClic. 

2. La metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne.

En aquesta metàfora l'alumne és qui controla la màquina, li ensenya, li dona instruccions del que ha de fer,.. i no pas a la inversa.

Ho posàrem en pràctica amb el programa: Scratch. Imagina, programa i comparteix.

3. La metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador.

La metafora de laboratori es per fer simulacions i hipòtesis amb l'ordinador. És un sistema tancat en el qual l'usuari pot modificar diversos paràmetres però no pas afegir-ne de nous. Per tant, el grau de llibertat de l'usuari és més limitat i no és com la metàfora de la construcció en el qual el nen crea sinó que amb aquests tipus de metàfores es pretén verificar fenòmens, hipòtesis,..etc.

A classe ho posàrem en pràctica amb el programa: Doctora xinxeta, en el qual el nen aprèn el que és més beneficiós pel creixement de les plantes.

4. La metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina.

Gràcies a l'aparició de l'ordinador podem fer moltes més coses que abans no podíem com per exemple: comunicar-nos instantàneament, borrar 1000 cops, compartir un text fent que tots puguem escriure a la vegada,..etc.

Segons Jordi Vivancos l'ordinador és molt més que una eina i que que el fet d'anomenar-lo eina fa que no veiem les possibilitats que té l'ordinador en l'àmbit educatiu.

A continuació us adjunto el bloc d'en Jordi Vivancos:

http://ticotac.blogspot.com.es/2007/03/les-tic-sn-sols-una-eina.html

Un cop conegudes les 4 metàfores, he cercat les diverses metàfores a la següent pàgina web: 

http://www.edu365.cat/

Exemples de metàfores

Web 2.0 / Què són els blocs?

Web 2.0

La web 2.0 es converteix en:

• una nova web basada en comunitats, on els usuaris són els creadors dels continguts, es a dir, decideixen, etiqueten, creen, organitzen, distribueixen... i per tant la informació passa a ser més democràtica.
• Nou marc de comunicació, interacció i participació

Què és un bloc?

Un bloc és un lloc web periòdicament actualitzat que recopila cronològicament textos o articles de diversos autors, en que apareix en primer lloc el més recent.

A més a més el bloc:

• És un mitjà de comunicació, interacció
• Permet integrar fotografies, vídeos, enllaços,...
• Serveix per exposar i intercanviar idees, coneixements,...
•  És fàcil d’utilitzar

Què són els blogaires?

Blogaires: persones que estan relacionats amb els blocs ja sigui perquè hi interactuen o bé perquè tenen el seu propi bloc.

Els aspectes més importants que defineixen un blogaire són:

• Observar la realitat des de diferents punts de vista.
• Respectar la legalitat vigent.
• Col·laborar amb les xarxes.
• Respectar i fomentar a llibertat d’expressió, la privacitat i els estils de vida peculiars.
• Transmetre idees, propostes, coneixements,..
• Revelar sempre les seves fonts per tal de que els lectors puguin replicar les seves idees.

Un aspecte que cal destacar en l’evolució de la web 2.0 és l’alfabetització digital ja que hi trobem els anomenats nadius i immigrants digitals.

Nadius: persones que han crescut immerses en tota aquesta nova tecnologia.

Immigrants digitals: persones nascudes abans dels anys 60. Són persones que s’han d’adaptar a aquestes noves tecnologies.

Blogosfera: és el terme amb el qual s’agrupen tots els blocs.

Podem considerar la blogosfera com un conjunt de comunitats ben diverses de persones que conversen, comparteixen unes pautes i patrons de comportament que possibiliten la comunicació de manera global.

Edublogs: blocs utilitzats en contextos educatius, principalment destinats als processos d’ensenyament i aprenentatge.

Glossari d’un bloc:
Blogroll o llista de blogsà es tracta d’un menú que es mostra a la portada del bloc en què apareix la llista d’enllaços que l’autor o autors d’un bloc recomanen ja sigui perquè tracten temàtiques semblants o bé per remarcar aspectes.

Comentari à és el motor de l’interactivitat entre el lector i l’autor i això ajudarà a l’autor a millorar el seu bloc.

Enllaç

Etiquetes à elements que faciliten l’organització i identificació dels continguts.

Ping à sistema que s’utilitza per difondre els nostres articles. Es tracta d’enviar un avís a directoris de blocs, on van apareixent els títols dels últims articles publicats en la blogosfera.

Plugin o ‘widget’ à complements que permeten ampliar les possibilitats pròpies d’una plataforma.

Post à article o entrada

Gadget à eina que t'ajuda a fer el teu bloc un lloc més útil organitzat i senzill.

Retroenllaços à relació que s’estableix quan un bloc fa referència a un article o entrada publicada en un altre bloc.

Usos educatius dels blocs:

1)  Els alumnes en crear el blog es converteixen en protagonistes. Els blocs els permeten expressar-se lliurement, de manera gratuïta, poden modificar les seves opinions, una gran quantitat de persones pot donar el seu punt de vista sobre el que estan fent, temes que estan tractant, la manera com estan organitzant el bloc, no només ho pot jutjar el professor. D’aquesta manera permet a l’alumne adoptar una major autonomia.

2)  Cal dir també que tot aquest protagonisme bé acompanyat per un grau de responsabilitat. El fet de que els blocs siguin públics implica que l’alumne hagi de tenir en conte una sèrie d’aspectes:

       -  L’ús correcte de la llengua

       -  A quin públic m’adreço?

       -  Que vull aportar amb aquest bloc?

       -  Com vull mostrar-me al públic?

Això comporta que l’alumne reflexioni, explori, pensi abans de publicar qualsevol tonteria.

3)    En els blocs totes les persones som iguals i no s’estableix cap tipus de jerarquia. A més a més, els blocs permeten la interacció i que qualsevol persona pugui donar el seu punt de vista.

4)    En aquest mitjà de comunicació es possible la incorporació de vídeos, fotografies, presentacions,...

Finalment podríem dir que els blocs serveixen per pensar, escriure, compartir i participar.

Tipus de blocs educatius:

• Blocs de centre: normalment són revistes digitals en les quals hi trobem textos, imatges, articles d’opinió, activitats realitzades en el centre,..

• Blocs destinats a seminaris i cursos de  formació TIC

• Blocs de professors: són els blocs entre professors en els quals comuniquen la seva metodologia educativa, les seves reflexions sobre l’educació,...

• Blocs d'aula:

            - Bloc d’aula del professor: la principal funció és informar als alumnes, proposar 

               activitats complementàries, donar instruccions, mostrar vídeos, enllaços,..

            - Bloc de professor- alumnes: aquest bloc com el nom indica és un bloc compartit   

               entre professors i alumnes.

            - Bloc d’aula de l’alumne: bloc creat pels alumnes on exacuten les tasques 

               proposades pel professor, pengen apunts, activitats, notícies,.. 

• Blocs multifuncionals: els alumnes pengen tots els seus articles en un sol bloc.

• Bloc grupal: grup petit d'alumnes administren un bloc.

informació extreta del llibre: Usos educatius dels blogs. Recursos, orientacions i experiències per a docents de Francesc Balagué i Felipe Zayas.

El bon comunicador

Després d'haver fet el seguiment durant dos mesos del periodista Antoni Bassas, amb les meves companyes: Marta Martínez, Dèbora Segura, Xènia Sarroca i Sara Ros, hem fet un recull del més important i hem vist que SÍ és un bon comunicador. 
A continuació us mostro el prezi amb el que hem fet el recull de tot.

Identitat i territori

Per fi ha arribat el dia en que he hagut d'exposar el treball d'identitat i territori! Aquest treball consisteix en preparar una exposició oral per parelles, de 8 minuts de durada aprox, sobre un aspecte/ dimensió del concepte d'identitat i territori.

Jo, he realitzat el treball amb la Maria Lorente i el títol del nostre treball és: Sol per uns instants. 

El nostre objectiu era transmetre la necessitat de trobar un lloc on poder evadir-se del món, de la societat, dels problemes i fer que la gent que el volgués trobar el trobés.

Al principi de tot ens va costar molt trobar el tema ja que no teniem pràcticament res en comú i fins i tot, elaboràrem unes preguntes per tal de conèixer-nos millor. Aleshores, parlant i entre broma i broma trobàrem el tema: La necessitat de trobar un lloc per evadir-se partint de que tothom, en algun moment de la seva vida ha volgut desaparèixer per determinades circumstàncies o motius. 

Ens va costat realitzar el treball ja que el tema era una mica abstracte i complex, però tot i així, no vam tirar la tovallola perque creiem que era un tema molt diferent al que estàvem acostumats a veure i perquè creiem que podria ser interessant. 

A continuació us mostro el vídeo que realitzàrem per complementar l'exposició:

Llengua del discurs expositiu

A continuació podreu observar un Cmaptools que explica COM ha de ser i QUÈ és necessari que hi hagi en la llengua d'un discurs expositiu.

Finalment m'agradaria fer un petit incís. 

Quan som petits no fem servir connectors, ni lliguem les idees però a mesura que anem creixent som capaços d'establir relacions entre les idees ja que desenvolupem la capacitat cognitiva i del llenguatge.

És molt important fer matissos ja que són els que ens enriqueixen el llenguatge i permeten que el públic ho entengui més clarament i ens segueixi el fil del discurs.

ex: tenia diners ---- es va comprar un Ferrari

Tenia diners però es va comprar un Ferrari. Significa que se'ls ha gastat tots!

en funció del connector que posem s'interpreta una cosa o una altre. 
Per tant, podríem dir que transmetem la lògica a partir dels connectors que establim.

Amb aquesta classe m'he adonat de la importància dels connectors i, com, depenent del connector que hi posem el significat de la frase variarà. 

Cada vegada estic aprenent més coses del llenguatge i em sorprenc ja que tot i conèixer els connectors mai els hi havia donat tanta importància com ho faig ara.

Vikipèdia

La viquipèdia és la versió catalana del projecte http://www.wikipedia.org. 

Si volem realitzar modificacions per fer aportacions a la wikipedia, és fonamental:

• Saber Quins són els pilars fonamentals de la wikipedia?
• Tenir clar Què no és la wikipedia?
• Conèixer i seguir el seu llibre d'estil 
• Llegir la pàgina Com es modifica la wikipedia? per poder-ho fer
• Llegir la següent pàgina: coneix la wikipedia en

Després de llegir-nos tots aquests documents, juntament amb les meves companyes Maria Lorente i Xènia Sarroca ens creàrem cada una un conte de vikipedia i començàrem la feina!

Primer de tot seleccionàrem un tema que no tingués gaire informació. Després de molt buscar ens vam decantar per: Expressió facial.
Un cop triat el tema ens vam adonar que hi havia molta més informació en castellà que en català aleshores decidírem traduir un fragment del castellà al català. 

El fragment que vam traduir va ser el següent: 

La cara y las primeras impresiones
En un primer encuentro entre dos personas, los primeros cinco minutos suelen ser el periodo más crítico. Las impresiones formadas en este breve espacio de tiempo tenderán a persistir en el futuro, e incluso a ser reforzadas por el comportamiento posterior, que no suele ser interpretado objetivamente, sino de acuerdo a esas primeras impresiones.

Puesto que la cara es uno de los primeros rasgos que advertimos en una persona, esta puede jugar claramente un papel vital en el proceso de establecimiento de relaciones con los demás.

En estos escasos minutos nos formamos opiniones sobre su carácter, personalidad, inteligencia, temperamento, capacidad de trabajo, sobre sus hábitos personales, incluso sobre su conveniencia como amigo o amante...

Els passos que vam seguir per modificar la vikipedia un cop amb la informació traduïda van ser:

1. Clicar l'enllaç modifica a dalt a la dreta.
2. Teclejar el missatge, tenint en conte el llibre d'estil.
3. Clicar el botó: mostra previsualització per comprovar els canvis.
4. Clicar el botó: desa la pàgina per registrar el text.
5. Finalment per seguir la nostra publicació i poder anar comprovant que no ens la modificaven clicàrem a l'estrella que surt a dalt a la dreta. D'aquesta manera podrem observar les modificacions que es duen a terme.

A continuació podreu observar la informació que vàrem afegir:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Expressi%C3%B3_facial

Crec que va ser una molt bona experiència poder aprendre a com modificar, canviar, afegir informació de la vikipèdia i conèixer una miqueta més d'ella ja que molts de nosaltres utilitzem la vikipèdia per cercar informació.

He trobat un article molt interessant que es titula: "La Wikipedia eliminará la posibilidad de modificar artículos al instante". Aquest article, com el títol indica, tracta de la possibilitat d'eliminar articles instantàneament ja que molts usuaris gasten bromes pesades o posen informació incorrecta que només fan que perjudicar i perdre el temps. Per tant, el que es realitzarà es que les modificacions es registraran a la cua d'espera per tal de ser aprovades per un equip d'editors qualificats D'aquesta manera la qualitat del contingut serà major.

Vegeu aquí l'article:

http://www.tuexperto.com/2009/01/26/la-wikipedia-eliminara-la-posibilidad-de-modificar-articulos-al-instante/

Recitació

Avui, hem iniciat les recitacions de poemes i m'he hagut d'enfrontar a un gran repte! Recitar el poema: "La Súplica" de Joan Margarit, que vaig esmentar anteriorment, davant de tota la classe. Després d'haver fet l'autoavaluació penso que podria millorar molts aspectes com la gesticulació, l'entonació, la rapidesa, el control dels nervis,... tota una sèrie de factors que m'han perjudicat en la recitació del poema. Malgrat això, estic contenta perquè crec que me n'he sortit prou be tot i ser un poema molt difícil. 

A continuació us adjunto la gravació que em vàren fer les meves companyes:

Un cop visualitzada la meva recitació vull que observeu amb quina soltura aquests nens reciten un poema de Nadal al carrer, per on passen milers de persones i en feu comparacions. 

Estructura del discurs I

Tot discurs per molt que sigui escrit, oral, audiovisual,.. ha de tenir una estructura.

Què passa quan el cervell humà comença a rebre informació en una conferència? Que el nostre GRAU D'ATENCIÓ va variant en funció de si ens trobem al mig, al principi o al final del discurs.

Per tant, podríem dir que l'estructura d'un discurs s'ha de construir a partir del grau d'atenció i la podríem resumir en una frase: DIGUES DE QUÈ PARLARÀS, PARLA'N I DIGUES DE QUÈ HAS PARLAT.

L'estructura del discurs es basa en:

1. Introducció: es presenta el tema i els objectius.
2. Desenvolupament: es transmeten les informacions en un cert ordre lògic.
3. Conclusió: síntesi final i es tanca el discurs.

1) INTRODUCCIÓ

La introducció és on es presenta el tema i els objectius i és l'element bàsic per dura a terme un bon discurs. Tot discurs serà bo si comencem amb un bon inici: "allò que comença bé ja està mig acabat" ja que captarem i mantindrem l'atenció del públic durant tot el discurs.

Una mala introducció és aquella que l'orador:

- tracta de justificar-se

- no va al gra de l'assumpte

- es repeteix

- provoca confusió

- demana perdó

- diu coses que després no farà

- diu castellanismes

- "invita al públic a que se'n vagi"

- es mostra mal preparat o que no té recursos

- diu que no aportarà res interessant

              ...

Si comencem amb alguna d'aquestes maneres tenim el fracàs assegurat.

Per tant, la introducció és la clau de l'èxit i és l'apartat que més importància li hem de donar ja que:

• En el públic ens permetrà captar la seva atenció i crear l'expectació necessària per mantenir-la.
• En l'orador aporta recursos en un moment que sol generar inseguretat: el principi de qualsevol intervenció.

ALGUNES FÓRMULES INTRODUCTÒRIES SÓN:

• Definició: breu comentari sobre el títol del tema (ampliació).

• Presentació d'objectius: explicar què pretenc jo amb el discurs per tal de motivar i centrar l'atenció dels oients.

• Presentació del guió: aporta informació sobre quin camí seguiré. Molt utilitzat en discursos.

• Preguntes: començar amb preguntes retòriques amb les quals no esperes resposta. Pot ser una manera d'anticipar-se i captivar al públic.

• Lectura mental: dir prejudicis o fer referència a creences o llegendes populars que tothom sap.

• Documentació: mostrar alguna notícia o dades recents que no siguin complexes sinó fàcils i entenedores.

• Afirmació provocadora: donar una opinió atrevida, una dada espectacular.

• Anècdota: explicar una història ben escollida, una anècdota personal amb certa intriga i que condueixi al tema.

2) DESENVOLUPAMENT (cos del treball)
En aquest apartat es selecciona i ordena les idees segons el nostre objectiu.

Pot ser o bé per:

1. Informar

• estructura descriptiva.
• estructura cronològica.

    2. Convèncer

• inductiu (SAP) :  anar del particular al universal.
• deductiu (PAS): del universal al particular.

3) CONCLUSIÓ

En aquest últim apartat es tracta de concloure de la millor manera possible:

- sintetitzant les idees principals

- oferint una visió global del missatge

- deixant una bona impressió

Per tal de fer una bona conclusió tenim tot tipus de fórmules de conclusió que són les següents:

• Repetir la introducció.
• Resumir els punts principals.
• Invitar a l'acció: fer participar al públic.
• Anunci d'un esdeveniment futur, és a dir, guardar una dada que cridi l'atenció pel final.
• Promesa.
• Apel·lar els sentiments, és a dir, fer una crida dels sentiments (alegria, sorpresa, amor,..) i no pas de l'intel·ligència.

Amb aquesta classe m'he adonat de la importància que comporta fer una bona introducció, ja que abans creia tot el contrari i, en moltes ocasions ni me la preparava. 

A continuació us he adjuntat el mapa conceptual que he elaborat d'aquest contingut. Potse us fa més clares i entenedores les idees. Espero que us seveixi!

per continuar amb l'estructura del discurs II cliqueu: http://lauranc2educacioinfantil.blogspot.com.es/search/label/estructura%20d%27un%20discurs%20II

Mapa conceptual i fluxogrames

A classe de GTIC vàrem veure diferents maneres de representar la realitat de manera visual, estructurada i lògica.

Podem tobar dues maneres: 

1) Mapes conceptuals. Ens ajuden a organitzar la informació de forma estructurada i coherent. Ordenant, jerarquitzant i esquematitzant tota la informació mitjançant la representació gràfica d'aquesta a través d'un mapa i els seus connectors. 

Aquests mapes es poden crear des de qualsevol editor gràfic, nosaltres vam utilitzar un programa gratuït anomenat CMapTools creat per l'Institute for Human and Machine Cognition.

Els mapes conceptuals van ser creats per Joseph D. Novak.

Procés:

Primerament ens descarregàrem el programa cmap tools: http://cmaptools.softonic.com/. 

Un cop descarregat ens llegírem un text que trobareu a continuació sobre el qual vàrem haver de realitzar un mapa conceptual.

https://docs.google.com/a/blanquerna.url.edu/document/pub?id=1ESnGfthkv-f9jL7Qt-e04DXIvZwXU_Bfld4zCpK5tnk

Seleccionàrem els conceptes clau i a partir d'aquí vàrem anar elabornat a partir de quadres, fletxes i connectors el mapa. També cal tenir en conte que podem modificar l'estil del quadre, text, color, per tal de que ens quedi més clar i entenedor i ressaltar allò que realment és important. Quan acabem podem exportar el document en diferents formats. Nosaltres l'haviem d'exportar en imatge i pàgina web i fèrem el següent: 

archivo - exportar cmap como - imagen

archivo - exportar cmap como - pàg web

A continuació podeu observar en imatge com m'ha quedat el mapa conceptual.

Vegeu aquí l'adreça pública del meu mapa: 

file:///C:/Users/Usuario/Documents/LAURA/UNI/1r%20semestre%20de%20primer/TIC/dinar%20de%20nadal.cmap%202.html

A continuació us adjunto un tutorial de Cmap tools que he trobat al youtube:

http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=iWi3xWgQOA

2) Fluxogrames. És una eina que s'utilitza per representar procediments encaminats a resoldre una tasca. Els fluxogrames tenen una simbologia definida i preestablerta, així tothom utilitza un mateix llenguatge. Vegeu aquí algunes formes d'aquesta simbologia:  http://www.monografias.com/trabajos53/diagrama-de-flujo/Image7256.gif. Els fluxogrames es poden treballar amb moltes eines com el Word de Microsoft, programes de presentacions o de gràfics vectorials, etc. Nosaltres vam utilitzar una eina on-line anomenada Gliffy. Aquesta eina permet crear, guardar i editar diagrames de flux i també treballar amb altres tipus de representacions gràfiques i poder exportar la feina feta en diferents formats.

A classe ho posàrem en pràctica representant l'acció de travessar una cruïlla on hi havia semàfors. Seguidament ho exportàrem en format jpg per poder-ho penjar en el bloc.

Un cop vist aquests dos conceptes per representar gràficament diversos aspectes podríem dir que els mapes conceptuals serveixen per a representar gràfics i els fluxogrames per a representar processos. 

Crec que són dues eines molt útils i fàcils d'utilitzar i que ens ajuden a organitzar la informació i ens permeten aprendre de manera més ràpida.

Visita a l'EBM Nens i Nenes

Durant la setmana d'activitats extraodinàries va haver-hi un dia que realitzàrem una visita a una escola. A mi, em va tocar anar a una escola bressol anomenada Nens i Nenes. Aquesta escola està situada al barri de Canyelles i tot i la forta immigració que hi ha, tant sols hi havia tres nens immigrants a l'escola. 

Em va tocar estar a l'aula dels cargols, amb nens de 2 anys. 

Quant vaig arribar em vaig fixar en la decoració de l'aula. Estava decorada amb elements de la tardor i em vaig adonar que treballaven per racons.

A partir de les 9:00 els nens començaren a arribar i poc a poc s'anaven asseient a les taules per tal de fer una primera activitat, experimentar amb anelles. Quan es cansaven, s'anaven a jugar pels diferents racons de l'aula. 

A les 10:30 era l'hora d'anar al pati però cada dia abans d'anar-hi, la mestre els reunia a tots al racó de lectura per repartir-los un bastonet a cadascun d'ells. Seguidament, s'anaven al pati fins les 11:30, que la mestre els anava cridant de tres en tres per rentar-los les mans i  preparar-los pel dinar.

Entre tot, es feien les 12.00 i tots conjuntament paraven la taula per dinar. Hi havien uns càrrecs establerts i cada dia li tocava a un nen diferent repartir els pitets i les culleres per poder menjar. 

A la 13:00 començava l'hora de la siesta fins les 15:00 que poc a poc s'anaven despertant. A partir de les 15:00 els pares ja els podien venir a buscar. 

Va ser una experiència inoblidable! 

Un fet que hem va sobtar es que durant tot el matí un dels nens es va passar tota l'estona al costat del racó dels animals, ja que hi havia un vidre que comunicava amb la classe del costat. Es veu, que a l'aula del costat estava la seva germana i que cada dia es passava hores davant del vidre observant tot allò que la seva germana feia. No ho trobeu sorprenent? 

També cal destacar que a l'hora de dinar tocava llenties i em va sorprendre que tots els nens se les mengessin sense cap tipus de problema excepte un, que es va resistir més, però finalment s'ho menjà.

Va ser una visita que mai oblidaré i que hem va aportar moltes coses bones com a futura mestre. Vaig poder observar com l'aprenentatge era a partir del joc i l'experimentació i com la mestre estava atenta a tots els moviments. Em va encantar i ho tornaria a repetir!

El mestre del futur

Finalitzàrem la setmana d’activitats extraordinàries amb una conferència d’un professor de la Universitat Autònoma de Barcelona anomenat Jaume Oller. Ens parlà, sobre com havien canviat els processos educatius, de com la crisi estava afectant en aquest àmbit i anomenà tota una sèrie de verbs que tot mestre havia de tenir en conte amb els seus alumnes.

Avui en dia, vivim en una societat accelerada en que tot es fa més ràpid i, com a mestres hem de saber concretar al més aviat possible què necessita cada criatura. Aquesta acceleració no deixa créixer als infants i el que s’ha de fer és deixar-los créixer en l’espai, en el joc, per tal que puguin crear i recrear el món i avorrir-se perquè trobin el que realment els agrada. També vivim en una etapa en que educar és una aventura compartida. És a dir, abans l’educació només es basava en educar a partir d’uns valors tradicionals: la família i l’escola mentre que ara, educar inclou molts altres aspectes com són: la tecnologia, el lleure, les ciutats, la immigració i la crisi del estat del benestar i del treball.

També ens parlà, del paper que havien d’adoptar els mestres enfront la crisi. Hem d’intentar que la crisi afecti el menys possible als infants ja que ells no tenen la culpa d’aquest esdeveniment, i lluitar perquè aquests, disposin de recursos suficients per poder formar-se!

Seguidament, ens mencionà, tota una sèrie de verbs que són imprescindibles en qualsevol projecte educatiu:

•  Acollir. No hem de rebutjar a cap infant per la seva manera de ser, de comportar-se sinó al contrari, acollir-los i donar-los una oportunitat a tots ells.

• Mostrar la complexitat del món.

•  Acompanyar als nens en el procediment de descobrir el món.

• Donar-los estabilitat emocional. Si l’infant no se sent estimat  pot ser que el coneixement quedi afectat.
• Motivar el coneixement d’aquells temes que són imprescindibles per viure en la societat i crear un espai on l’alumne se senti motivat.

• Saber escoltar als infants, companys, i a les famílies per tal de potenciar al màxim les capacitats de cada nen.

• Ajudar a preguntar. Molts alumnes tenen vergonya de preguntar i no hauria de ser així! L’escola ha de ser un espai on l’alumne no ha de tenir por a equivocar-se i a preguntar.

• Donar autonomia. Hem d’ajudar que cada nen construeixi el seu projecte de vida. L’escola ha d’obrir portes al coneixement del món, i la realitat però per altra banda ens hem de responsabilitzar dels nostres actes.

•  Valorar el coneixement.

• No malmetre l’autoestima d’un alumne.

• Tenir sentit de l’humor.

Tots aquests aspectes són molt importants ja que fan possible l’evolució i l’èxit del coneixement no només dels infants sinó també de les persones.

Finalment, ens posà un fragment del vídeo anomenat “7 novias para 7 hermanos” en el qual la novia d’un dels set germans els ensenyava a seduir, cortejar en tant sols uns minuts. Pel simple fet de motivar-los, ensenyar-los a través d’un factor divertit com és el ball i la música, tenir sentit de l’humor, acompanyar-los i acollir-los per ser tal com són, va fer que ho aprenguessin molt ràpidament i amb entusiasme. Amb aquest exemple ens volia mostrar que, amb tots aquests verbs es pot ensenyar a qualsevol ésser humà des del més jove, al més vell.

Un cop a casa, vaig començar a reflexionar sobre tot el que aquest mestre de facultat ens havia exposat i comentat. Hem vaig adonar de la gran importància que comporten tots aquests verbs i del canvi que s’està produint en el procés educatiu on, ara, participen molts més factors en la formació dels infants que no pas vint anys enrere. Això, em va fer pensar en el llibre que estem llegint a seminari: “Ha de ploure cap amunt, reflexions d’un mestre de plàstica” ja que exposa que avui en dia tots tenim el repte d’educar i promoure capacitats que permetin als alumnes afrontar millor l’èxit del futur. A partir d’aquí, vaig veure clarament que TOTS eduquem als infants! i que el que hem de fer és formar i preparar infants creatius, flexibles, adaptables, cooperatius, oberts, respectuosos,... per poder avançar en aquesta societat i per tot el que pugui venir en un futur.

Altre cop, hem vaig adonar de la gran responsabilitat que esdevé ser mestre i de tot el camí que hem queda per recórrer.