Estructura del discurs I

Tot discurs per molt que sigui escrit, oral, audiovisual,.. ha de tenir una estructura.

Què passa quan el cervell humà comença a rebre informació en una conferència? Que el nostre GRAU D'ATENCIÓ va variant en funció de si ens trobem al mig, al principi o al final del discurs.

Per tant, podríem dir que l'estructura d'un discurs s'ha de construir a partir del grau d'atenció i la podríem resumir en una frase: DIGUES DE QUÈ PARLARÀS, PARLA'N I DIGUES DE QUÈ HAS PARLAT.

L'estructura del discurs es basa en:

1. Introducció: es presenta el tema i els objectius.
2. Desenvolupament: es transmeten les informacions en un cert ordre lògic.
3. Conclusió: síntesi final i es tanca el discurs.

1) INTRODUCCIÓ

La introducció és on es presenta el tema i els objectius i és l'element bàsic per dura a terme un bon discurs. Tot discurs serà bo si comencem amb un bon inici: "allò que comença bé ja està mig acabat" ja que captarem i mantindrem l'atenció del públic durant tot el discurs.

Una mala introducció és aquella que l'orador:

- tracta de justificar-se

- no va al gra de l'assumpte

- es repeteix

- provoca confusió

- demana perdó

- diu coses que després no farà

- diu castellanismes

- "invita al públic a que se'n vagi"

- es mostra mal preparat o que no té recursos

- diu que no aportarà res interessant

              ...

Si comencem amb alguna d'aquestes maneres tenim el fracàs assegurat.

Per tant, la introducció és la clau de l'èxit i és l'apartat que més importància li hem de donar ja que:

• En el públic ens permetrà captar la seva atenció i crear l'expectació necessària per mantenir-la.
• En l'orador aporta recursos en un moment que sol generar inseguretat: el principi de qualsevol intervenció.

ALGUNES FÓRMULES INTRODUCTÒRIES SÓN:

• Definició: breu comentari sobre el títol del tema (ampliació).

• Presentació d'objectius: explicar què pretenc jo amb el discurs per tal de motivar i centrar l'atenció dels oients.

• Presentació del guió: aporta informació sobre quin camí seguiré. Molt utilitzat en discursos.

• Preguntes: començar amb preguntes retòriques amb les quals no esperes resposta. Pot ser una manera d'anticipar-se i captivar al públic.

• Lectura mental: dir prejudicis o fer referència a creences o llegendes populars que tothom sap.

• Documentació: mostrar alguna notícia o dades recents que no siguin complexes sinó fàcils i entenedores.

• Afirmació provocadora: donar una opinió atrevida, una dada espectacular.

• Anècdota: explicar una història ben escollida, una anècdota personal amb certa intriga i que condueixi al tema.

2) DESENVOLUPAMENT (cos del treball)
En aquest apartat es selecciona i ordena les idees segons el nostre objectiu.

Pot ser o bé per:

1. Informar

• estructura descriptiva.
• estructura cronològica.

    2. Convèncer

• inductiu (SAP) :  anar del particular al universal.
• deductiu (PAS): del universal al particular.

3) CONCLUSIÓ

En aquest últim apartat es tracta de concloure de la millor manera possible:

- sintetitzant les idees principals

- oferint una visió global del missatge

- deixant una bona impressió

Per tal de fer una bona conclusió tenim tot tipus de fórmules de conclusió que són les següents:

• Repetir la introducció.
• Resumir els punts principals.
• Invitar a l'acció: fer participar al públic.
• Anunci d'un esdeveniment futur, és a dir, guardar una dada que cridi l'atenció pel final.
• Promesa.
• Apel·lar els sentiments, és a dir, fer una crida dels sentiments (alegria, sorpresa, amor,..) i no pas de l'intel·ligència.

Amb aquesta classe m'he adonat de la importància que comporta fer una bona introducció, ja que abans creia tot el contrari i, en moltes ocasions ni me la preparava. 

A continuació us he adjuntat el mapa conceptual que he elaborat d'aquest contingut. Potse us fa més clares i entenedores les idees. Espero que us seveixi!

per continuar amb l'estructura del discurs II cliqueu: http://lauranc2educacioinfantil.blogspot.com.es/search/label/estructura%20d%27un%20discurs%20II

Mapa conceptual i fluxogrames

A classe de GTIC vàrem veure diferents maneres de representar la realitat de manera visual, estructurada i lògica.

Podem tobar dues maneres: 

1) Mapes conceptuals. Ens ajuden a organitzar la informació de forma estructurada i coherent. Ordenant, jerarquitzant i esquematitzant tota la informació mitjançant la representació gràfica d'aquesta a través d'un mapa i els seus connectors. 

Aquests mapes es poden crear des de qualsevol editor gràfic, nosaltres vam utilitzar un programa gratuït anomenat CMapTools creat per l'Institute for Human and Machine Cognition.

Els mapes conceptuals van ser creats per Joseph D. Novak.

Procés:

Primerament ens descarregàrem el programa cmap tools: http://cmaptools.softonic.com/. 

Un cop descarregat ens llegírem un text que trobareu a continuació sobre el qual vàrem haver de realitzar un mapa conceptual.

https://docs.google.com/a/blanquerna.url.edu/document/pub?id=1ESnGfthkv-f9jL7Qt-e04DXIvZwXU_Bfld4zCpK5tnk

Seleccionàrem els conceptes clau i a partir d'aquí vàrem anar elabornat a partir de quadres, fletxes i connectors el mapa. També cal tenir en conte que podem modificar l'estil del quadre, text, color, per tal de que ens quedi més clar i entenedor i ressaltar allò que realment és important. Quan acabem podem exportar el document en diferents formats. Nosaltres l'haviem d'exportar en imatge i pàgina web i fèrem el següent: 

archivo - exportar cmap como - imagen

archivo - exportar cmap como - pàg web

A continuació podeu observar en imatge com m'ha quedat el mapa conceptual.

Vegeu aquí l'adreça pública del meu mapa: 

file:///C:/Users/Usuario/Documents/LAURA/UNI/1r%20semestre%20de%20primer/TIC/dinar%20de%20nadal.cmap%202.html

A continuació us adjunto un tutorial de Cmap tools que he trobat al youtube:

http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=iWi3xWgQOA

2) Fluxogrames. És una eina que s'utilitza per representar procediments encaminats a resoldre una tasca. Els fluxogrames tenen una simbologia definida i preestablerta, així tothom utilitza un mateix llenguatge. Vegeu aquí algunes formes d'aquesta simbologia:  http://www.monografias.com/trabajos53/diagrama-de-flujo/Image7256.gif. Els fluxogrames es poden treballar amb moltes eines com el Word de Microsoft, programes de presentacions o de gràfics vectorials, etc. Nosaltres vam utilitzar una eina on-line anomenada Gliffy. Aquesta eina permet crear, guardar i editar diagrames de flux i també treballar amb altres tipus de representacions gràfiques i poder exportar la feina feta en diferents formats.

A classe ho posàrem en pràctica representant l'acció de travessar una cruïlla on hi havia semàfors. Seguidament ho exportàrem en format jpg per poder-ho penjar en el bloc.

Un cop vist aquests dos conceptes per representar gràficament diversos aspectes podríem dir que els mapes conceptuals serveixen per a representar gràfics i els fluxogrames per a representar processos. 

Crec que són dues eines molt útils i fàcils d'utilitzar i que ens ajuden a organitzar la informació i ens permeten aprendre de manera més ràpida.

Visita a l'EBM Nens i Nenes

Durant la setmana d'activitats extraodinàries va haver-hi un dia que realitzàrem una visita a una escola. A mi, em va tocar anar a una escola bressol anomenada Nens i Nenes. Aquesta escola està situada al barri de Canyelles i tot i la forta immigració que hi ha, tant sols hi havia tres nens immigrants a l'escola. 

Em va tocar estar a l'aula dels cargols, amb nens de 2 anys. 

Quant vaig arribar em vaig fixar en la decoració de l'aula. Estava decorada amb elements de la tardor i em vaig adonar que treballaven per racons.

A partir de les 9:00 els nens començaren a arribar i poc a poc s'anaven asseient a les taules per tal de fer una primera activitat, experimentar amb anelles. Quan es cansaven, s'anaven a jugar pels diferents racons de l'aula. 

A les 10:30 era l'hora d'anar al pati però cada dia abans d'anar-hi, la mestre els reunia a tots al racó de lectura per repartir-los un bastonet a cadascun d'ells. Seguidament, s'anaven al pati fins les 11:30, que la mestre els anava cridant de tres en tres per rentar-los les mans i  preparar-los pel dinar.

Entre tot, es feien les 12.00 i tots conjuntament paraven la taula per dinar. Hi havien uns càrrecs establerts i cada dia li tocava a un nen diferent repartir els pitets i les culleres per poder menjar. 

A la 13:00 començava l'hora de la siesta fins les 15:00 que poc a poc s'anaven despertant. A partir de les 15:00 els pares ja els podien venir a buscar. 

Va ser una experiència inoblidable! 

Un fet que hem va sobtar es que durant tot el matí un dels nens es va passar tota l'estona al costat del racó dels animals, ja que hi havia un vidre que comunicava amb la classe del costat. Es veu, que a l'aula del costat estava la seva germana i que cada dia es passava hores davant del vidre observant tot allò que la seva germana feia. No ho trobeu sorprenent? 

També cal destacar que a l'hora de dinar tocava llenties i em va sorprendre que tots els nens se les mengessin sense cap tipus de problema excepte un, que es va resistir més, però finalment s'ho menjà.

Va ser una visita que mai oblidaré i que hem va aportar moltes coses bones com a futura mestre. Vaig poder observar com l'aprenentatge era a partir del joc i l'experimentació i com la mestre estava atenta a tots els moviments. Em va encantar i ho tornaria a repetir!

El mestre del futur

Finalitzàrem la setmana d’activitats extraordinàries amb una conferència d’un professor de la Universitat Autònoma de Barcelona anomenat Jaume Oller. Ens parlà, sobre com havien canviat els processos educatius, de com la crisi estava afectant en aquest àmbit i anomenà tota una sèrie de verbs que tot mestre havia de tenir en conte amb els seus alumnes.

Avui en dia, vivim en una societat accelerada en que tot es fa més ràpid i, com a mestres hem de saber concretar al més aviat possible què necessita cada criatura. Aquesta acceleració no deixa créixer als infants i el que s’ha de fer és deixar-los créixer en l’espai, en el joc, per tal que puguin crear i recrear el món i avorrir-se perquè trobin el que realment els agrada. També vivim en una etapa en que educar és una aventura compartida. És a dir, abans l’educació només es basava en educar a partir d’uns valors tradicionals: la família i l’escola mentre que ara, educar inclou molts altres aspectes com són: la tecnologia, el lleure, les ciutats, la immigració i la crisi del estat del benestar i del treball.

També ens parlà, del paper que havien d’adoptar els mestres enfront la crisi. Hem d’intentar que la crisi afecti el menys possible als infants ja que ells no tenen la culpa d’aquest esdeveniment, i lluitar perquè aquests, disposin de recursos suficients per poder formar-se!

Seguidament, ens mencionà, tota una sèrie de verbs que són imprescindibles en qualsevol projecte educatiu:

•  Acollir. No hem de rebutjar a cap infant per la seva manera de ser, de comportar-se sinó al contrari, acollir-los i donar-los una oportunitat a tots ells.

• Mostrar la complexitat del món.

•  Acompanyar als nens en el procediment de descobrir el món.

• Donar-los estabilitat emocional. Si l’infant no se sent estimat  pot ser que el coneixement quedi afectat.
• Motivar el coneixement d’aquells temes que són imprescindibles per viure en la societat i crear un espai on l’alumne se senti motivat.

• Saber escoltar als infants, companys, i a les famílies per tal de potenciar al màxim les capacitats de cada nen.

• Ajudar a preguntar. Molts alumnes tenen vergonya de preguntar i no hauria de ser així! L’escola ha de ser un espai on l’alumne no ha de tenir por a equivocar-se i a preguntar.

• Donar autonomia. Hem d’ajudar que cada nen construeixi el seu projecte de vida. L’escola ha d’obrir portes al coneixement del món, i la realitat però per altra banda ens hem de responsabilitzar dels nostres actes.

•  Valorar el coneixement.

• No malmetre l’autoestima d’un alumne.

• Tenir sentit de l’humor.

Tots aquests aspectes són molt importants ja que fan possible l’evolució i l’èxit del coneixement no només dels infants sinó també de les persones.

Finalment, ens posà un fragment del vídeo anomenat “7 novias para 7 hermanos” en el qual la novia d’un dels set germans els ensenyava a seduir, cortejar en tant sols uns minuts. Pel simple fet de motivar-los, ensenyar-los a través d’un factor divertit com és el ball i la música, tenir sentit de l’humor, acompanyar-los i acollir-los per ser tal com són, va fer que ho aprenguessin molt ràpidament i amb entusiasme. Amb aquest exemple ens volia mostrar que, amb tots aquests verbs es pot ensenyar a qualsevol ésser humà des del més jove, al més vell.

Un cop a casa, vaig començar a reflexionar sobre tot el que aquest mestre de facultat ens havia exposat i comentat. Hem vaig adonar de la gran importància que comporten tots aquests verbs i del canvi que s’està produint en el procés educatiu on, ara, participen molts més factors en la formació dels infants que no pas vint anys enrere. Això, em va fer pensar en el llibre que estem llegint a seminari: “Ha de ploure cap amunt, reflexions d’un mestre de plàstica” ja que exposa que avui en dia tots tenim el repte d’educar i promoure capacitats que permetin als alumnes afrontar millor l’èxit del futur. A partir d’aquí, vaig veure clarament que TOTS eduquem als infants! i que el que hem de fer és formar i preparar infants creatius, flexibles, adaptables, cooperatius, oberts, respectuosos,... per poder avançar en aquesta societat i per tot el que pugui venir en un futur.

Altre cop, hem vaig adonar de la gran responsabilitat que esdevé ser mestre i de tot el camí que hem queda per recórrer.

El paper del mestre i les TAC

Avui dia 12 de Novembre iniciem la setmana d’activitats extraordinàries amb una conferència d’una professora anomenada Anna Pérez. Com el títol indica: “El paper del mestre i les TAC” ens parla del rol que han d’adoptar els mestres enfront les noves tecnologies.

Les idees principals que vaig extreure van ser les següents

•  Vivim en una societat en que hi ha un conflicte ja que ens trobem amb escoles amb una estructura del s.XIX, professors del s. XX i alumnes del s.XXI.

• Els mestres no saben quin paper adoptar enfront les noves tecnologies.

• La importància de que els infants assoleixin adequadament els dos nivells inferiors de la Taxonomia Bloom + TAC (ja que són la base de tot) per tal de poder afrontar els coneixements i les habilitats dels nivells superiors.  

•  Els sis canvis que ha d’adoptar el mestre en l’era actual:

1.    Passar de ser analògic à digital.

2.    Deixar d’estar lligat a la pissarres i llibres de texts per passar a  ser mòbil, que tot surti a l’exterior.

3.    Passar d’estar aïllat a estar connectat amb les xarxes, plataformes, amb mestres de diferents escoles,...

4.    Deixar de ser una persona genèrica entre la multitud a tenir un nom a la xarxa (personal).

5.    Passar de ser un consumidor en l’elecció de l’editorial dels llibres a ser el propi creador de les diferents activitats, fitxes, jocs,...

6.    Deixar d’estar tancat en un mateix, en la seva metodologia, a estar obert amb el món, a experimentar diverses opinions, maneres de fer, d’educar als infants,...  

•  Els afectes que produeixen aquests sis canvis. Els quals impliquen més comunicació amb els alumnes, amb els pares i amb els diversos mestres i potencia el fet de compartir, col·laborar i discutir.

• La importància que els nens se sentin els amos del seu treball i exposin davant la resta de la classe les activitats realitzades.

• Treballar amb diverses fonts, no només amb les noves tecnologies.

Com parlar bé en públic

Despés d'haver fet la lectura del llibre Com parlar bé en públic, ahir a la classe ens posàrem en grups de 4 persones per posar en comú les nostres opinions i elaborar un decàleg de 10 manaments del comunicador eficaç. Al cap de mitja hora entràrem en debat amb la resta de grups i finalment construírem el decàleg del bon comunicador. 

                                                               "imatge extreta de flickr"



El resultat va ser el següent:

1. Tenir clares les quatre preguntes bàsiques
2. Domini de la llengua
3. Positivisme                                                                                                                                     
4. Retroalimentació amb el públic                                                               
5. Ser natural no memoritzar el discurs
6. Elaboració d'un bon discurs
7. Domini del llenguatge no verbal
8. Domini de la veu: velocitat, volum, vocalització
9. Ser clar, breu i precís
10. Estructura discurs
11. Bon suport de mitjans audiovisuals

Creació d'un vídeo

Avui a classe de GTIC hem creat un vídeo a partir d'un altre. Hem utilitzat un programa anomenat: Windows Movie Maker. 

Windows Movie Maker és un software d'edició de vídeo que ofereix la possibilitat de crear vídeos amb la incorporació de fotografies, textos, animacions i música. 

A més, ens permet presentar el vídeo de diferents formats i publicar-lo en llocs importants com youtube i facebook.

 Aquí us mostro la creació del meu vídeo! Espero que us agradi!

 

Per si necesiteu ajuda l'hora de realitzar un vídeo he trobat un manual molt interessant que ens explica com funciona aquesta aplicació. És de gran utilitat!

Windows live movie maker from fabiolasuseth

RECITAT

Ens hem d'adonar de la importància que comporta saber recitar i més, en la professió que ens volem dedicar.

A l'hora de llegir en veu alta hem de considerar tota una sèrie d'aspectes com per exemple: l'entonació, la gesticulació, la mirada, la vocalització,.. ja que aquests factors poden condicionar en l'atenció i comprensió del públic. Per aquests motius, la mestre ens proposà que cada alumne escollís un poema que li agradés i així, poder-lo recitar davant de tota la classe. Crec, que és una molt bona idea ja que d'aquesta manera podrem observar a les nostres companyes i adonar-nos del que és correcte i el que no. També, ens ajudarà perquè aprendrem dels nostres propis errors.

Hem va costar molt triar el poema adequat. N'hi havia tants i de diverses temàtiques que no sabia per quin decantar-me! Després de fer una petita selecció de diversos poemes i llegir-me'ls detingudament em vaig quedar amb dos opcions: un poema de Mercé Rodoreda o bé un de Joan Margarit. Finalment em vaig quedar amb el poema d'aquest últim autor, "La Súplica" ja que m'hi sentia identificada i perquè em transmetia més sentiments que l'altre.

A continuació us mostro el poema, espero que us agradi!

Súplica
 

D'aquest matí d'hivern, amable i tebi,
per favor, no te'n vagis
i queda't submergida en aquest pati,
com un naufragi, dins la nostra vida.
Entre el llorer i els testos d'aspidistres
de fulles verdes, amples i romàntiques,
per favor, no te'n vagis, no te'n vagis.

Tot està preparat perquè tu hi siguis,
doncs, queda't, per favor, i no te'n vagis.
Digue'm si te'n recordes: necessito
unes paraules amb la clara i fonda
veu de l'absència per preguntar-te
pel teu fugaç triomf sobre el mai més. 

Però calles, descanses al passat, 

aquest llit de tristesa fulgurant.

I així has anat tancant-te en la poncella
de la fosca durant aquests vuit mesos,
fins que ara, horroritzada per la llum,
sorgeix aletejant la papallona
pàl·lida, furiosa, de la mort.

Però, si estàs morint-te, encara vius,
i faig esclatar l'última alegria
del teu rostre cansat
amb les petites mans entre les meves.
Morir-se encara és viure, em repeteixo.
D'aquest matí d'hivern, amable i tebi,
per favor, no te'n vagis, no te'n vagis.

 Joan Margarit

PREZI

Avui a classe de GTIC hem tractat sobre el prezi i com funciona. No tenia coneixement de la seva existència i m'ha semblat una eina molt útil i eficaç per dur a terme presentacions. A continuació us adjunto el tutorial que he fet sobre el programa:

Progamari lliure / Programari convencional

Pimer de tot què significa progamari?

"El programari (software, en anglès) és el conjunt de programes informàtics, procediments i documentació que fan alguna tasca en un ordinador. "text extret de wikipedia" 

Diferències:

Aquí us adjunto un mapa conceptual del progamari lliure extret de la wikipedia per tal de que ho entengueu millor.