domingo, 5 de febrero de 2017

PLE (entorn personal d'aprenentatge)

Què és el PLE? 

Bé dons, el ple són tot el conjunt d'activitats i relacions que establim per tal d'anar elaborant el nostre aprenentatge personal i ser qui som avui en dia.

A continuació us plasmo el meu PLE. Per realitzar-lo he utilitzat el programa mind42. M'agradaria destacar que he tingut dificultats a l'hora de trobar un programa que m'anés bé, ja que cap em deixava inserir imatges si no era premium.

Seguidament trobareu l'enllaç de la pàgina i una imatge del meu PLE.


https://mind42.com/mindmap/1e449e5c-444a-4a29-91dc-6d870373e399





jueves, 2 de febrero de 2017

Idenitat digital

Després de reflexionar a classe sobre què és i com es gestiona la identitat digital, penso que identitat digital és l’empremta que deixa cada usuari a internet a través de diferents plataformes (facebook, instagram, twitter, etc). Per tant, podríem dir que cadascú és responsable de gestionar la seva identitat, tot penjant i controlant allò que vol. Tot i això no sempre ho podem controlar tot, ja que no hem d’oblidar que algú (amic, parent) pot penjar quelcom de nosaltres. Per aquest motiu no podem gestionar tot allò que es penja a internet, ja que no només depèn de nosaltres sinó del nostre entorn i de la utilitat que en fan. A més constantment estem sotmesos a deixar les nostres dades a internet, pel simple fet de crear comptes en xarxes socials.

Fent èmfasi als avantatges i inconvenients d’internet, podríem dir que per una banda internet ens proporciona accés a la informació de forma immediata, ens permet compartir, crear i generar coneixement amb la resta del món, ens facilita la localització a l’hora de comunicar-nos i trobar feina i ens ofereix diversitat de recursos d’aprenentatge. D’altra banda però, ens poden usurpar la identitat, podem tenir una mala reputació digital, tothom pot tenir accés a les nostres dades, creant així una manca de privacitat.

Vet aquí la importància d’educar als infants en les TIC, de fer-los veure els perills i els avantatges que ens pot proporcionar internet, de fer-los contrastar informacions perquè distingeixin el que és real del que no ho és (virtual), de tractar polèmiques sobre casos que han passat d’assetjament escolar, per tal que prenguin consciència del mal que poden arribar a fer o que els hi poden fer en ells, entre d’altres aspectes. Només així serem capaços d’evolucionar cap una societat del coneixement.


Societat digital com a societat de l’aprenentatge

A través de l’article, Societat digital com a societat de l’aprenentatge, he pogut comprendre els grans canvis que s’estan produint en la societat actual degut al desenvolupament de les TIC.
Actualment vivim en una societat accelerada, de transformacions i canvis. Això comporta que s’hagin adoptat diferents visions sociològiques de la societat actual.

Bauman (2007) ens parla del concepte de modernitat líquida, és a dir, concep la societat com una vida en la incertesa, de consum, del jo respecte a ell mateix i les relacions són de consum. Castells (2002) té un concepte de societat actual com a societat de la informació/xarxa, és a dir, comenta que les xarxes són la base de les nostra vida, és la nostra forma relació, de treball i de comunicació. Finalment Augé (2007) ens defineix tres moviments. Primer comenta que passem de la modernitat a la sobremodernitat. Després dels llocs als no-llocs (espais on no s’estableixen relacions com ara espais de consum i de circulació, entre d’altres i finalment que passem de la realitat al virtual.

A part d’aquestes visions sobre la societat actual trobem dos altres conceptes ben diferents que ens permeten reflexionar i anar una mica més enllà: la societat de la informació i la societat del coneixement. Per una banda la societat de la informació es refereix a l’ús de la tecnologia digital. D’altra banda societat del coneixement, va aparèixer a finals dels anys 90 i fa referència a l’ús de les tic com a generadores d’accés a la informació perquè les societats puguin compartir i generar coneixement.

Tot i això, no estem fen un bon ús, ja que degut a l’accés d’informació, cada vegada hi ha més diferencies socials, augmenta l’individualisme, creix la pobresa fent que cada vegada hi hagi mes distància entre els dos extrems, cosa que, no hauria de ser així. Tot aquesta informació ens hauria d’ajudar a comprendre altres realitats, a ajudar-nos mútuament i a conduir-nos cap a un món més equitatiu i just i estem fent ben bé al contrari! Penso que això esta comportant una pèrdua de valors i deshumanització de la societat. Per tant, tal com diu Brey (2009), en comptes de parlar d’una societat del coneixement hauríem de parlar d’una societat de la ignorància, ja que cada vegada més seleccionem en els mitjans de comunicació únicament allò que ens interessa i s’adequa als nostres ideals i maneres d’entendre la vida. Això comporta que ens endinsem en la nostra pròpia bombolla informativa i que només vulguem veure i entendre la nostra realitat. Per tant, podríem dir que tenim el poder a les nostres mans, d’informar-nos en la diversitat o bé tancar-nos en la nostra bombolla, és a dir, viure en una societat del coneixement o de la ignorància. Per aquest motiu és molt important que des de l’escola ensenyem als infants a reflexionar, a diferenciar la realitat de lo virtual, a interpretar i contrastar informacions, a posar-se al llocs dels altres, a respectar diversitat d’opinions, per tal que mica en mica vagin sent reflexius, prenguin consciència de tot el que ens envolta i puguem avançar cap a una societat del coneixement basada en la comprensió i coneixement compartit.


Finalment m’agradaria dir que aquest article m’ha ajudat a situar-me i a veure diferents concepcions sobre la societat actual, i com podem caure en una societat ignorant si no hi posem pas remei a través de l’educació.

Primera sessió TIC

Avui ha estat la primera classe de TIC i puc dir que les primeres sensacions han estat bones, ja que des d’un inici he pogut reflexionar i prendre consciència sobre la gran revolució que està causant la tecnologia al s.XXI.
Per tal d’iniciar la sessió, se’ns ha plantejat la següent pregunta de Cristobal Cobo, a través de la qual intentaré anar responent al llarg de l’assignatura:

¿La educación actual es la mejor que podemos tener hoy?

A traves de la següent pregunta m’han sorgit tota una sèrie d’inquietuds.

En primer lloc penso que encara hi ha escoles que treballen de forma separatista i tenen un horari rígid, la qual cosa no hauria de ser així, ja que tal com defensa Cristobal Cobo, l’aprenentatge és invisible i sempre estem aprenent. Per tant, cal que comencem a trencar aquestes barreres i ens adonem que qualsevol moment és bo per aprendre.

En segon lloc penso que les TIC han generat un gran avenç tecnològic, ja que avui en dia els infants tenen accés a la informació fora de les institucions educatives, ja sigui amb el mòbil, ipad, tablets, ordinadors, etc, fent que tinguin la informació molt més a l’abast i a l’instant. Aleshores, jo em qüestiono, de què serveix anar a l’escola si tot ho podem trobar a internet? Vet aquí el gran repte de l’educació, ja que l’accés de la informació fora de les institucions, pot qüestionar la funció de les escoles com espais d’accés al coneixement.

En tercer lloc em preocupa el fet que tots els alumnes hagin de fer sempre el mateix, estandarditzant els processos d’aprenentatge. Penso que d’aquesta manera no potenciem les habilitats dels infants i matem la seva creativitat i imaginació. Aleshores, si l’escola els “anestesia” creant models d’allò que han de ser, sense deixar-los ser ells mateixos, qui els ajudarà a potenciar aquestes habilitats i pensament divergent? Segons Ken Robinson en el vídeo Changing Paradigms, el sistema educatiu que tenim actualment és concebut per una societat antiga, on les escoles semblen fàbriques que només els interessa crear màquines i no pas formar a persones creatives, amb un pensament divergent. Per aquest motiu cal que com a mestres comencem a canviar aquesta idea i potenciem el pensament divergent dels alumnes, fent-los adonar que podem trobar múltiples respostes a una pregunta i que la diversitat ens enriqueix a adquirir noves opinions. D’aquesta manera els infants aprendran a interpretar la realitat, prenent consciència del que és real i del que no.

En quart lloc em preocupa la utilitat de les TIC en els mestres, ja que molts mestres d’avui en dia estan anclats al passat i els propis alumnes són qui els han d’ensenyar. Penso que cal fer un canvi de mirada i entenguem l’educació com una interacció entre mestre- alumne, on no només és el mestre el transmissor de coneixement sinó que es un procés de construcció conjunt entre ambdós. Això m’agradaria relacionar-ho amb el concepte de FLIPPED – CLASSROOM. Penso que per començar a fer aquest canvi seria un bon recurs utilitzar aquesta metodologia, ja que d’aquesta manera aprofitaríem les classes per tractar problemes rellevants, tot fent exercicis i comprenent si el que han llegit prèviament a casa s’ha entès o no. D’aquesta manera faríem les classes molt més amenes i partiríem de les necessitats i problemes amb que s’hagin pogut trobar els infants creant així un aprenentatge més ric, vivencial i significatiu pels infants.

En cinquè lloc m’inquieta el treball en xarxa, és a dir tothom qui forma part de la comunitat educativa dels infants, ja que cal que tots anem a la una i ensenyem a utilitzar als infants les noves tecnologies de la millor manera possible, per tal d’afavorir el seu aprenentatge.

Finalment penso que encara ens queda un camí molt llarg per arribar a construir aquest model utòpic d’educació i, em pregunto, si arribarà algun dia en que no puguem controlar l’educació com a conseqüència de la tecnologia.  

domingo, 6 de enero de 2013

Diferència entre Delicious i Google Reader

La diferència que s'estableix entre Delicious i Google Reader és que Delicious és un servei de gestió d'adreces d'interès social en web que ens permet emmagatzemar totes aquelles webs d'inerès que les tinguem guardades en el navegador en aquesta mateixa pàgina ordenant-les i classificant-les, mentre que, el Google Reader és un agregador de RSS que ens permet redireccionar totes les webs, bloc, notícies, fòrums,.. d'interès en aquesta mateixa pàgina. D'aquesta manera l'usuari tant sols anant a aquesta pàgina podrà observar totes les actualitzacions que s'han produit.

Per tant, podríem dir que el Delicious és un lloc per emmagatzemar pàgines web i el Google Reader per fer-ne un seguiment.

jueves, 3 de enero de 2013

Conceptualització de la naturalesa de l'aprenentatge amb ordinador. Benjamin Bloom.

El 1956 Benjamin Bloom juntament amb altres col·laboradors, van classificar les activitats educatives en el que avui en dia es coneix com Taxonomia de Bloom. La taxonomia de Blom estructura les activitats educatives jeràrquicament, de manera que no es pot pretendre assolir les d'ordre superior sense tenir dominades les d'ordre inferior.

Els tres dominis d'activitats educatives que és van definir són:
  • Domini cognitiu
  • Domini afectiu
  • Domini psicomotor
Nosaltres farem referència al domini de les habilitats cognitives ja que va ser el que posteriorment, l'any 2000, es va revisar, incorporant les accions en forma de verbs com a fonament de les capacitats.

En la següent imatge podreu observar les diferències entre les habilitats cognitives de Bloom formulades originalment  i les formulades l'any 2000:

http://www.eduteka.org/TaxonomiaBloomCuadro.php3


ACTIVITAT A REALITZAR: de totes les eines i recursos treballats durant el curs, en una taula, indica quina habilitat cognitiva, segons la classificació de l'any 2008, és desenvolupa en cadascuna d'elles. Cal que comentis quines habilitats/eines consideres més interessants a la llum de la taxonomia.


Classificació de les eines i recursos TIC en la Taxonomia de Bloom del any 2008

Un cop classificades totes les eines i recursos de TIC en la Taxonomia de Bloom del 2008, m'he donat conte de la importància que els infants assoleixin adequadament els nivells inferiors de la Taxonomia de Bloom (recordar i comprendre), ja que són la base de tot, per tal de poder afrontar els coneixements i les habilitats dels nivells superiors.


viernes, 28 de diciembre de 2012

Estructura del discurs II

La classe anterior vàrem estar parlant sobre l'estructura que ha de tenir un discurs i en aquesta continuem parlant-hi! 

Hem de tenir present que no és una estructura imposada sinó que es tracta d'una estructura que pretén conectar COM els destinataris construeixen el missatge.

També hem de tenir molt en conte que l'aprenentatge, coneixement va molt lligat a les emocions. Si som capaços de donar una bona impressió i de transmetre al públic el que  volem, l'aprenentatge serà més profitós que no pas a la inversa.
Quants de vosaltres us enrecordeu d'alguna conferència realitzada a l'escola per un mestre? Jo per exemple ben poques. Això és degut a que no han sabut donar-nos una bona impressió d'allò que volien transmetre. 
Per tal d'impressionar hem de tenir en conte tots els aspectes que hem anat treallant al llarg de l'assignatura: la gesticulació, la mirada, el volum de veu, entonació, articulació, vocalització,...

Finalment cal remarcar la diferència entre introducció i obertura i conclusió i tancament.

Tant la introducció com la conclusió formen part del text i ens serveixen per donar una visió global o idea sintetitzada mentre que la obertura i el tancament ja no formen el discurs sinó que simplement col·laboren en la transmissió del missatge. És a dir, serien les accions que realitzem abans de començar el discurs i quan ja hem acabat (treure els papers, manera d'entrar a l'aula, manera de gesticular, comportar-se,..). Per exemple, si un conferenciant ens deixa una bona impressió però a l'hora de recollir els paper i marxar comença a fer tot de coses extravagants, la bona impressió d'ell se'ns anirà.

Per tant, la obertura i el tancament són més importants del que ens pensem!