Societat digital com a societat de l’aprenentatge

A través de l’article, Societat digital com a societat de l’aprenentatge, he pogut comprendre els grans canvis que s’estan produint en la societat actual degut al desenvolupament de les TIC.

Actualment vivim en una societat accelerada, de transformacions i canvis. Això comporta que s’hagin adoptat diferents visions sociològiques de la societat actual.

Bauman (2007) ens parla del concepte de modernitat líquida, és a dir, concep la societat com una vida en la incertesa, de consum, del jo respecte a ell mateix i les relacions són de consum. Castells (2002) té un concepte de societat actual com a societat de la informació/xarxa, és a dir, comenta que les xarxes són la base de les nostra vida, és la nostra forma relació, de treball i de comunicació. Finalment Augé (2007) ens defineix tres moviments. Primer comenta que passem de la modernitat a la sobremodernitat. Després dels llocs als no-llocs (espais on no s’estableixen relacions com ara espais de consum i de circulació, entre d’altres i finalment que passem de la realitat al virtual.

A part d’aquestes visions sobre la societat actual trobem dos altres conceptes ben diferents que ens permeten reflexionar i anar una mica més enllà: la societat de la informació i la societat del coneixement. Per una banda la societat de la informació es refereix a l’ús de la tecnologia digital. D’altra banda societat del coneixement, va aparèixer a finals dels anys 90 i fa referència a l’ús de les tic com a generadores d’accés a la informació perquè les societats puguin compartir i generar coneixement.

Tot i això, no estem fen un bon ús, ja que degut a l’accés d’informació, cada vegada hi ha més diferencies socials, augmenta l’individualisme, creix la pobresa fent que cada vegada hi hagi mes distància entre els dos extrems, cosa que, no hauria de ser així. Tot aquesta informació ens hauria d’ajudar a comprendre altres realitats, a ajudar-nos mútuament i a conduir-nos cap a un món més equitatiu i just i estem fent ben bé al contrari! Penso que això esta comportant una pèrdua de valors i deshumanització de la societat. Per tant, tal com diu Brey (2009), en comptes de parlar d’una societat del coneixement hauríem de parlar d’una societat de la ignorància, ja que cada vegada més seleccionem en els mitjans de comunicació únicament allò que ens interessa i s’adequa als nostres ideals i maneres d’entendre la vida. Això comporta que ens endinsem en la nostra pròpia bombolla informativa i que només vulguem veure i entendre la nostra realitat. Per tant, podríem dir que tenim el poder a les nostres mans, d’informar-nos en la diversitat o bé tancar-nos en la nostra bombolla, és a dir, viure en una societat del coneixement o de la ignorància. Per aquest motiu és molt important que des de l’escola ensenyem als infants a reflexionar, a diferenciar la realitat de lo virtual, a interpretar i contrastar informacions, a posar-se al llocs dels altres, a respectar diversitat d’opinions, per tal que mica en mica vagin sent reflexius, prenguin consciència de tot el que ens envolta i puguem avançar cap a una societat del coneixement basada en la comprensió i coneixement compartit.

Finalment m’agradaria dir que aquest article m’ha ajudat a situar-me i a veure diferents concepcions sobre la societat actual, i com podem caure en una societat ignorant si no hi posem pas remei a través de l’educació.