Pla TAC

Avui hem parlat sobre el pla TAC (pla de tecnologies per a l'Aprenentatge i el Coneixement) que és on es recullen les característiques del centre en relació a les TAC, es defineixen els objectius i es planifiquen les actuacions que es duran a terme pel que fa a aspectes organitzatius, didàcticopedagògics i curriculars.

Però.. quin hauria de ser el paper de les TIC a l'escola?
Antigament l'ús de l'ordinador era un objectiu educatiu, en que els nens havien d'aprendre a encendre l'ordinador, a teclejar, a utilitzar el ratolí, entre d'altres i no va ser fins els anys 90 que la informàtica, ús de l'ordinador es considera un recurs per aprendre coses. A partir del 2000 hi ha un nou plantejament sobre les TAC i es comença a utilitzar l'ordinador per descobrir, comparar i contrastar fonts d'informació i per l'adquisició del coneixement.
Com podem observar hi ha hagut un canvi de plantejament al llarg dels anys degut a que hem anat evolucionant.

Però.. malgrat aquest avenç hi ha factors que mediatitzen l'ús de la tecnologia en el centre educatiu, tot creant barreres i dificultats.
Podem trobar barreres de dos tipus:
    1-   Barreres de 1r ordre -- barreres que no depenen del docent
    2-   Barreres de 2n ordre -- depenen de les creences del professor i del tipu de pràctiques
          metodològiques que adopten. 

És molt important que utilitzem la tecnologia per fomentar un aprenentatge competencial, que permeti als alumnes transferir el coneixements en diferents contextos, que siguin significatius per ells i funcionals, és a dir, que els permetin resoldre problemes de la vida quotidiana.

Després de conèixer què és el que diu el pla TAC hem parlat sobre XANP una gimcana telemàtica (informació a distància) que es va realitzar el curs 1989-90 a l'escola Projecte de Barcelona per mestres del grup de recerca educativa Tidoc-Projecte. A través del XANP els mestres volien explorar les possibilitats educatives de l'enviament de missatges i crear tota una mena de projecte en que els infants els haguessin d'ajudar a resoldre enigmes, tot treballant de forma globalitzada totes les matèries.

A partir d'aquí el mestre ens ha comentat que l'escola Collasso i Gil vol fer quelom similar amb els seus alumnes i que seria interessant crear nosaltres un XANP amb aquests alumnes, tot inventant-nos una temàtica i fil conductor. A partir d'aquí per subgrups hem pensat diferents propostes i com ho realitzariem i finalment hem decidit quin s'adequava més a les necessitats de l'escola.

La proposta guanyadora ha sigut "els espies". A partir d'aquí hem decidit quin seria el nom: Blacki i hem estat debatint si enviar la informació per gmail o per un blog, ja que es tracta d'un agent secret que necessita el màxim de confidencialitat possible.

Finalment hem arribat als següents acords:
     - crearem un conte gmail per enviar els missatges
     - personatge espia es dirà Blacki
     - cada setmana un grup proposarà un enigma
     - amagarem la nostra identitat digital
     - s'exposarà en un drive cadascun dels enigmes que se'ls faci arribar als alumnes, per tal de tenir
       una continuïtat, no repetir-nos i saber què ha proposat cada grup.

Competencia digital docent

Avui a classe hem parlat sobre la competència digital docent (CDD). És molt important que com a mestres siguem competents digitalment, ja que si nosaltres no ho som, no podrem ajudar als nostres alumnes a ser competents en aquesta dimensió. Per aquest motiu des del departement d'ensenyament se'ns exigirà un certificat de competència docent normativitzat anomenat ACTIC.

El model d'acreditació es compon de 3 nivells de certificació:

1. Nivell 1 -- certificat bàsic
2. Nivell 2 -- certificat mitjà
3. Nivell 3 -- certificat avançat 

La competencia digital docent engloba la competencia digital instrumental i metodològica, és a dir, 

CDD= CDI + CDM 

però qui signifiquen aquestes sigles?

CDI -- significa saber utilizar programes de presentacions, vídeos, smartphones, pp, prezi, etc.

CDM -- és el plantejament didàctic que fa el mestre.

Degut a la l'aparició de les noves tecnologies a l'aula, ha comportat un nou replantejament en l'àmbit de l'educació. Per aquest  motiu hem d'ensenyar als alumnes a seleccionar la informació, a interpretar-la i a ser crítics enfront el gran volum d'informació que ens trobem immersos, ja que vivim en una bombolla informàtica. 

A més és essencial que donem eines i recursos als nostres alumnes, per tal que sàpiguen comportar-se com a usuaris dins la xarxa, tal com defensa Jordi Adell i fer-los conscients que tot allò que publiquem és visible als ulls de tothom, fent que tothom hi tingui accés.

També en aquesta classe he descobert un programa anomenat pearltrees. Aquest programa permet compartir informació amb la resta de la comunitat, organitzar-la i seguir pàgines web. Cal destacar que pearltrees és obert i tothom qui vulgui pot veure el que penjem. Podríem dir que té un estil semblant al Pinterest però pearltrees permet crear grups i compartir informació. D'aquesta manera podem compartir informació online a l'hora de realitzar treballs.

Competencia digital a primària

A continuació us adjunto l'activitat que varem realitzar a classe sobre l'anàlisi de les competències del currículum de primaria en relació a la dimensió  tecnològica.

A partir d'aquesta activitat vam aprofundir i conèixer amb més detall cadascuna de les competències de la dimensió tecnològica.


https://docs.google.com/presentation/d/1K0wt1GWjNU3RYENyKK8M1EeivtSJlI_hg7W8mz09mNs/edit#slide=id.p

Infografia

El dijous dia 9 de febrer vam parlar sobre el twitter i seguidament, per grups, vam investigar sobre un model pedagògic vinculat amb les TIC. El meu grup vam investigar sobre el FLIPPED- CLASSROOM, tot relacinant-ho amb la taxonomia de bloom. A continuació vam haver de plasmar tota la informació en una INFOGRAFIA. Aquí és quan vaig conèixer una nova aplicació per comunicar i difondre informació.

La infografia és una molt bon recurs per utilitzar amb els nostres alumnes. Aquesta consisteix en transmetre un missatge a través d'imatges com a suport i un breu text complementari. 

Penso que a través d'aquesta eina els alumnes poden crear pòsters, tot plasmant la informació apresa d'un determinat projecte, podem utilitzar-la per promocionar quelcom per l'escola (cartells publicitaris), per concursos i tot el que un es proposi. 

A continuació us plasmo una imatge de la nostra iconografia i l'enllaç 

https://magic.piktochart.com/output/20100024-flipped-classroom

Altres models pedagògics vinculats amb les TIC que varen exposar la resta de companyes van ser: 

1. SAMR/RAT: són les inicials de les 4 fases a seguir: substtituir, augmentar, modificar i redefinir.

2. ACOT2 (surt d'apple) - pretèn integrar les TIC a la vida quotidiana + afavorir actitud col·laborativa entre mestre –alumne, fent que el rol del mestre canviï i hi hagi una comunicació bidireccional.

Aquest model es basa en 6 principis d'ensenyament:

      a)  habilitats del s. XXI. MESTRES decidir i repensar què i com ensenyar.

      b) Currículum aplicat – partir dels coneixements previs dels infants.

      c) Avaluació informativa.

      d) Cultura de la innovació i la creativitat. Donar resposta a necessitats de la societat + potenciar 

           habilitats creatives.

      e) Connexions socials i emocions à relació amb l’entorn, connexió.

            f) Accés constant a la tecnologia. 

    3. TRACK (coneixement tècnic) - és un model que relaciona 3 conceptes (coneixement tecnològic, coneixement del contingut i coneixement pedagògic).

Twitter

Què és twitter?

Twitter és una plataforma de comunicació en format missatgeria. A través d'aquesta podem seguir diferents persones i pàgines, donar la nostra opinió i contrastar informació.

He de reconèixer que sempre n'havia sentit a parlar però mai havia tingut un compte twitter fins a avui. Després de llegir l'article de Raquel Rubin, he après que tan sols podem posar missatges amb un màxim de 140 paraules, que hi ha seguidors i seguits i que les persones que tu segueixes no tenen perquè seguir-te. També m'he adonat que tot allò que posis a twitter pot ser o "serà qüestionat per algú". 

A continuació us enllaço el hastag que fa referència a l'assignatura:

https://twitter.com/laurancf2/status/829590962800324609

Video note

Després d’haver reflexionat sobre aquest concepte us explicaré una nova aplicació que he conegut anomenada vídeo note. Aquesta aplicació ens permet anar anotant al costat tot allò que diu el vídeo en el minut exacte. A més ens permet posar diferents vídeos i un cop fet l’enregistrament se’ns crea una carpeta de google drive amb totes les notes preses.

A continuació us adjunto el link de l'aplicació una imatge perquè us en pugueu fer una idea.

A l'esquerre trobem el vídeo que vull analitzar i a la dreta totes les notes que vaig fent en el minut exacte. 

http://www.videonot.es/edit/

Finalment se'ns guarda al google drive en una carpeta..

Connectivisme

Avui hem parlat sobre el concepte de connectivisme. Què significa la paraula? Connectivisme significa estar connectats amb el món que ens envolta i anar contrastant i comparant informacions per tal d’arribar al coneixement.

Antigament la manera d’aprendre era diferent ja que els joglars havien de retenir la informació per difondre-la, ja que no sabien llegir. Per tant, podríem dir que la manera d’aprendre era bassada en la memorització i repetició. Actualment es ben bé al contrari. Vivim en una societat de la informació, en que amb tan sols un clic, ja podem trobar tota la informació que necessitem. Per tant, no ens és útil ni eficaç retenir la informació. Per aquest motiu cal que des de l’escola fem un canvi de pensament i ajudem als alumnes a buscar, seleccionar, contrastar i connectar diferents fonts d’informació, per tal que vagin construint el seu propi aprenentatge. Aquest és el gran repte d’avui en dia! Ensenyar a persones a aprendre a aprendre i a ser crítics i reflexius enfront la gran quantitat d’informació que tenim a l’abast i proporcionar-los les eines adequades.

Diego Leal també ens parla del connectivisme i ens defineix l’aprenentatge actual com quelcom caòtic (constantment al llarg del dia tenim inputs diversos que ens fan aprendre), continu (sempre anem aprenent al llarg de la vida), momentani (aprenem quan realment ho necessitem), co-creatiu (és complex i el compartim tot creant-lo i construint-lo), basat en cercles concèntrics i incert (res és cert fins que passa de debò). 

Jorge Siemens & Steve Downs, també ens defineixen l’aprenentatge d’aquesta societat però fent referència a 3 nivells de xarxa. En primer lloc fan èmfasi al nostre cervell i què és el que hi passa (xarxa neuronal), ja que cadascú té unes capacitats diferents (intel·ligències múltiples de Gardner). En segon  lloc ens parla sobre allò que ja sabem (xarxa cognitiva) i finalment de les relacions que establim amb altra gent (xarxa social externa).

Aleshores, davant d’aquesta incertesa i diversitat de maneres d’aprendre, com hem d’ensenyar als nostres alumnes?

PLE (entorn personal d'aprenentatge)

Què és el PLE? 

Bé dons, el ple són tot el conjunt d'activitats i relacions que establim per tal d'anar elaborant el nostre aprenentatge personal i ser qui som avui en dia.

A continuació us plasmo el meu PLE. Per realitzar-lo he utilitzat el programa mind42. M'agradaria destacar que he tingut dificultats a l'hora de trobar un programa que m'anés bé, ja que cap em deixava inserir imatges si no era premium.

Seguidament trobareu l'enllaç de la pàgina i una imatge del meu PLE.


https://mind42.com/mindmap/1e449e5c-444a-4a29-91dc-6d870373e399

Idenitat digital

Després de reflexionar a classe sobre què és i com es gestiona la identitat digital, penso que identitat digital és l’empremta que deixa cada usuari a internet a través de diferents plataformes (facebook, instagram, twitter, etc). Per tant, podríem dir que cadascú és responsable de gestionar la seva identitat, tot penjant i controlant allò que vol. Tot i això no sempre ho podem controlar tot, ja que no hem d’oblidar que algú (amic, parent) pot penjar quelcom de nosaltres. Per aquest motiu no podem gestionar tot allò que es penja a internet, ja que no només depèn de nosaltres sinó del nostre entorn i de la utilitat que en fan. A més constantment estem sotmesos a deixar les nostres dades a internet, pel simple fet de crear comptes en xarxes socials.

Fent èmfasi als avantatges i inconvenients d’internet, podríem dir que per una banda internet ens proporciona accés a la informació de forma immediata, ens permet compartir, crear i generar coneixement amb la resta del món, ens facilita la localització a l’hora de comunicar-nos i trobar feina i ens ofereix diversitat de recursos d’aprenentatge. D’altra banda però, ens poden usurpar la identitat, podem tenir una mala reputació digital, tothom pot tenir accés a les nostres dades, creant així una manca de privacitat.

Vet aquí la importància d’educar als infants en les TIC, de fer-los veure els perills i els avantatges que ens pot proporcionar internet, de fer-los contrastar informacions perquè distingeixin el que és real del que no ho és (virtual), de tractar polèmiques sobre casos que han passat d’assetjament escolar, per tal que prenguin consciència del mal que poden arribar a fer o que els hi poden fer en ells, entre d’altres aspectes. Només així serem capaços d’evolucionar cap una societat del coneixement.

Societat digital com a societat de l’aprenentatge

A través de l’article, Societat digital com a societat de l’aprenentatge, he pogut comprendre els grans canvis que s’estan produint en la societat actual degut al desenvolupament de les TIC.

Actualment vivim en una societat accelerada, de transformacions i canvis. Això comporta que s’hagin adoptat diferents visions sociològiques de la societat actual.

Bauman (2007) ens parla del concepte de modernitat líquida, és a dir, concep la societat com una vida en la incertesa, de consum, del jo respecte a ell mateix i les relacions són de consum. Castells (2002) té un concepte de societat actual com a societat de la informació/xarxa, és a dir, comenta que les xarxes són la base de les nostra vida, és la nostra forma relació, de treball i de comunicació. Finalment Augé (2007) ens defineix tres moviments. Primer comenta que passem de la modernitat a la sobremodernitat. Després dels llocs als no-llocs (espais on no s’estableixen relacions com ara espais de consum i de circulació, entre d’altres i finalment que passem de la realitat al virtual.

A part d’aquestes visions sobre la societat actual trobem dos altres conceptes ben diferents que ens permeten reflexionar i anar una mica més enllà: la societat de la informació i la societat del coneixement. Per una banda la societat de la informació es refereix a l’ús de la tecnologia digital. D’altra banda societat del coneixement, va aparèixer a finals dels anys 90 i fa referència a l’ús de les tic com a generadores d’accés a la informació perquè les societats puguin compartir i generar coneixement.

Tot i això, no estem fen un bon ús, ja que degut a l’accés d’informació, cada vegada hi ha més diferencies socials, augmenta l’individualisme, creix la pobresa fent que cada vegada hi hagi mes distància entre els dos extrems, cosa que, no hauria de ser així. Tot aquesta informació ens hauria d’ajudar a comprendre altres realitats, a ajudar-nos mútuament i a conduir-nos cap a un món més equitatiu i just i estem fent ben bé al contrari! Penso que això esta comportant una pèrdua de valors i deshumanització de la societat. Per tant, tal com diu Brey (2009), en comptes de parlar d’una societat del coneixement hauríem de parlar d’una societat de la ignorància, ja que cada vegada més seleccionem en els mitjans de comunicació únicament allò que ens interessa i s’adequa als nostres ideals i maneres d’entendre la vida. Això comporta que ens endinsem en la nostra pròpia bombolla informativa i que només vulguem veure i entendre la nostra realitat. Per tant, podríem dir que tenim el poder a les nostres mans, d’informar-nos en la diversitat o bé tancar-nos en la nostra bombolla, és a dir, viure en una societat del coneixement o de la ignorància. Per aquest motiu és molt important que des de l’escola ensenyem als infants a reflexionar, a diferenciar la realitat de lo virtual, a interpretar i contrastar informacions, a posar-se al llocs dels altres, a respectar diversitat d’opinions, per tal que mica en mica vagin sent reflexius, prenguin consciència de tot el que ens envolta i puguem avançar cap a una societat del coneixement basada en la comprensió i coneixement compartit.

Finalment m’agradaria dir que aquest article m’ha ajudat a situar-me i a veure diferents concepcions sobre la societat actual, i com podem caure en una societat ignorant si no hi posem pas remei a través de l’educació.

Primera sessió TIC

Avui ha estat la primera classe de TIC i puc dir que les primeres sensacions han estat bones, ja que des d’un inici he pogut reflexionar i prendre consciència sobre la gran revolució que està causant la tecnologia al s.XXI.

Per tal d’iniciar la sessió, se’ns ha plantejat la següent pregunta de Cristobal Cobo, a través de la qual intentaré anar responent al llarg de l’assignatura:

¿La educación actual es la mejor que podemos tener hoy?

A traves de la següent pregunta m’han sorgit tota una sèrie d’inquietuds.

En primer lloc penso que encara hi ha escoles que treballen de forma separatista i tenen un horari rígid, la qual cosa no hauria de ser així, ja que tal com defensa Cristobal Cobo, l’aprenentatge és invisible i sempre estem aprenent. Per tant, cal que comencem a trencar aquestes barreres i ens adonem que qualsevol moment és bo per aprendre.

En segon lloc penso que les TIC han generat un gran avenç tecnològic, ja que avui en dia els infants tenen accés a la informació fora de les institucions educatives, ja sigui amb el mòbil, ipad, tablets, ordinadors, etc, fent que tinguin la informació molt més a l’abast i a l’instant. Aleshores, jo em qüestiono, de què serveix anar a l’escola si tot ho podem trobar a internet? Vet aquí el gran repte de l’educació, ja que l’accés de la informació fora de les institucions, pot qüestionar la funció de les escoles com espais d’accés al coneixement.

En tercer lloc em preocupa el fet que tots els alumnes hagin de fer sempre el mateix, estandarditzant els processos d’aprenentatge. Penso que d’aquesta manera no potenciem les habilitats dels infants i matem la seva creativitat i imaginació. Aleshores, si l’escola els “anestesia” creant models d’allò que han de ser, sense deixar-los ser ells mateixos, qui els ajudarà a potenciar aquestes habilitats i pensament divergent? Segons Ken Robinson en el vídeo Changing Paradigms, el sistema educatiu que tenim actualment és concebut per una societat antiga, on les escoles semblen fàbriques que només els interessa crear màquines i no pas formar a persones creatives, amb un pensament divergent. Per aquest motiu cal que com a mestres comencem a canviar aquesta idea i potenciem el pensament divergent dels alumnes, fent-los adonar que podem trobar múltiples respostes a una pregunta i que la diversitat ens enriqueix a adquirir noves opinions. D’aquesta manera els infants aprendran a interpretar la realitat, prenent consciència del que és real i del que no.

En quart lloc em preocupa la utilitat de les TIC en els mestres, ja que molts mestres d’avui en dia estan anclats al passat i els propis alumnes són qui els han d’ensenyar. Penso que cal fer un canvi de mirada i entenguem l’educació com una interacció entre mestre- alumne, on no només és el mestre el transmissor de coneixement sinó que es un procés de construcció conjunt entre ambdós. Això m’agradaria relacionar-ho amb el concepte de FLIPPED – CLASSROOM. Penso que per començar a fer aquest canvi seria un bon recurs utilitzar aquesta metodologia, ja que d’aquesta manera aprofitaríem les classes per tractar problemes rellevants, tot fent exercicis i comprenent si el que han llegit prèviament a casa s’ha entès o no. D’aquesta manera faríem les classes molt més amenes i partiríem de les necessitats i problemes amb que s’hagin pogut trobar els infants creant així un aprenentatge més ric, vivencial i significatiu pels infants.

En cinquè lloc m’inquieta el treball en xarxa, és a dir tothom qui forma part de la comunitat educativa dels infants, ja que cal que tots anem a la una i ensenyem a utilitzar als infants les noves tecnologies de la millor manera possible, per tal d’afavorir el seu aprenentatge.

Finalment penso que encara ens queda un camí molt llarg per arribar a construir aquest model utòpic d’educació i, em pregunto, si arribarà algun dia en que no puguem controlar l’educació com a conseqüència de la tecnologia.