Estructura del discurs II

La classe anterior vàrem estar parlant sobre l'estructura que ha de tenir un discurs i en aquesta continuem parlant-hi! 

Hem de tenir present que no és una estructura imposada sinó que es tracta d'una estructura que pretén conectar COM els destinataris construeixen el missatge.

També hem de tenir molt en conte que l'aprenentatge, coneixement va molt lligat a les emocions. Si som capaços de donar una bona impressió i de transmetre al públic el que  volem, l'aprenentatge serà més profitós que no pas a la inversa.
Quants de vosaltres us enrecordeu d'alguna conferència realitzada a l'escola per un mestre? Jo per exemple ben poques. Això és degut a que no han sabut donar-nos una bona impressió d'allò que volien transmetre. 
Per tal d'impressionar hem de tenir en conte tots els aspectes que hem anat treallant al llarg de l'assignatura: la gesticulació, la mirada, el volum de veu, entonació, articulació, vocalització,...

Finalment cal remarcar la diferència entre introducció i obertura i conclusió i tancament.

Tant la introducció com la conclusió formen part del text i ens serveixen per donar una visió global o idea sintetitzada mentre que la obertura i el tancament ja no formen el discurs sinó que simplement col·laboren en la transmissió del missatge. És a dir, serien les accions que realitzem abans de començar el discurs i quan ja hem acabat (treure els papers, manera d'entrar a l'aula, manera de gesticular, comportar-se,..). Per exemple, si un conferenciant ens deixa una bona impressió però a l'hora de recollir els paper i marxar comença a fer tot de coses extravagants, la bona impressió d'ell se'ns anirà.

Per tant, la obertura i el tancament són més importants del que ens pensem!

Conceptualització de la naturalesa de l'aprenentatge amb ordinador

Una manera de conceptualitzar l'aprenentatge amb l'ordinador fonamentada en metàfores. 

A través d'aquestes metàfores s'explica com la tecnologia ens pot ensenyar o com ens pot ajudar a aprendre en funció del paper que ha de jugar l'ordinador. Aquests models serien:

1. La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor.

En aquesta metàfora, com el nom indica, l'ordinador tutoritza el procés d'aprenentatge  realitzat per l'estudiant, és a dir, és qui dona les eines, recursos, metodologies,... i avalua a 

l'estudiant.

A classe ho posàrem en pràctica amb el programa Entrena't per llegir i JClic. 

2. La metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne.

En aquesta metàfora l'alumne és qui controla la màquina, li ensenya, li dona instruccions del que ha de fer,.. i no pas a la inversa.

Ho posàrem en pràctica amb el programa: Scratch. Imagina, programa i comparteix.

3. La metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador.

La metafora de laboratori es per fer simulacions i hipòtesis amb l'ordinador. És un sistema tancat en el qual l'usuari pot modificar diversos paràmetres però no pas afegir-ne de nous. Per tant, el grau de llibertat de l'usuari és més limitat i no és com la metàfora de la construcció en el qual el nen crea sinó que amb aquests tipus de metàfores es pretén verificar fenòmens, hipòtesis,..etc.

A classe ho posàrem en pràctica amb el programa: Doctora xinxeta, en el qual el nen aprèn el que és més beneficiós pel creixement de les plantes.

4. La metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina.

Gràcies a l'aparició de l'ordinador podem fer moltes més coses que abans no podíem com per exemple: comunicar-nos instantàneament, borrar 1000 cops, compartir un text fent que tots puguem escriure a la vegada,..etc.

Segons Jordi Vivancos l'ordinador és molt més que una eina i que que el fet d'anomenar-lo eina fa que no veiem les possibilitats que té l'ordinador en l'àmbit educatiu.

A continuació us adjunto el bloc d'en Jordi Vivancos:

http://ticotac.blogspot.com.es/2007/03/les-tic-sn-sols-una-eina.html

Un cop conegudes les 4 metàfores, he cercat les diverses metàfores a la següent pàgina web: 

http://www.edu365.cat/

Exemples de metàfores

Web 2.0 / Què són els blocs?

Web 2.0

La web 2.0 es converteix en:

• una nova web basada en comunitats, on els usuaris són els creadors dels continguts, es a dir, decideixen, etiqueten, creen, organitzen, distribueixen... i per tant la informació passa a ser més democràtica.
• Nou marc de comunicació, interacció i participació

Què és un bloc?

Un bloc és un lloc web periòdicament actualitzat que recopila cronològicament textos o articles de diversos autors, en que apareix en primer lloc el més recent.

A més a més el bloc:

• És un mitjà de comunicació, interacció
• Permet integrar fotografies, vídeos, enllaços,...
• Serveix per exposar i intercanviar idees, coneixements,...
•  És fàcil d’utilitzar

Què són els blogaires?

Blogaires: persones que estan relacionats amb els blocs ja sigui perquè hi interactuen o bé perquè tenen el seu propi bloc.

Els aspectes més importants que defineixen un blogaire són:

• Observar la realitat des de diferents punts de vista.
• Respectar la legalitat vigent.
• Col·laborar amb les xarxes.
• Respectar i fomentar a llibertat d’expressió, la privacitat i els estils de vida peculiars.
• Transmetre idees, propostes, coneixements,..
• Revelar sempre les seves fonts per tal de que els lectors puguin replicar les seves idees.

Un aspecte que cal destacar en l’evolució de la web 2.0 és l’alfabetització digital ja que hi trobem els anomenats nadius i immigrants digitals.

Nadius: persones que han crescut immerses en tota aquesta nova tecnologia.

Immigrants digitals: persones nascudes abans dels anys 60. Són persones que s’han d’adaptar a aquestes noves tecnologies.

Blogosfera: és el terme amb el qual s’agrupen tots els blocs.

Podem considerar la blogosfera com un conjunt de comunitats ben diverses de persones que conversen, comparteixen unes pautes i patrons de comportament que possibiliten la comunicació de manera global.

Edublogs: blocs utilitzats en contextos educatius, principalment destinats als processos d’ensenyament i aprenentatge.

Glossari d’un bloc:
Blogroll o llista de blogsà es tracta d’un menú que es mostra a la portada del bloc en què apareix la llista d’enllaços que l’autor o autors d’un bloc recomanen ja sigui perquè tracten temàtiques semblants o bé per remarcar aspectes.

Comentari à és el motor de l’interactivitat entre el lector i l’autor i això ajudarà a l’autor a millorar el seu bloc.

Enllaç

Etiquetes à elements que faciliten l’organització i identificació dels continguts.

Ping à sistema que s’utilitza per difondre els nostres articles. Es tracta d’enviar un avís a directoris de blocs, on van apareixent els títols dels últims articles publicats en la blogosfera.

Plugin o ‘widget’ à complements que permeten ampliar les possibilitats pròpies d’una plataforma.

Post à article o entrada

Gadget à eina que t'ajuda a fer el teu bloc un lloc més útil organitzat i senzill.

Retroenllaços à relació que s’estableix quan un bloc fa referència a un article o entrada publicada en un altre bloc.

Usos educatius dels blocs:

1)  Els alumnes en crear el blog es converteixen en protagonistes. Els blocs els permeten expressar-se lliurement, de manera gratuïta, poden modificar les seves opinions, una gran quantitat de persones pot donar el seu punt de vista sobre el que estan fent, temes que estan tractant, la manera com estan organitzant el bloc, no només ho pot jutjar el professor. D’aquesta manera permet a l’alumne adoptar una major autonomia.

2)  Cal dir també que tot aquest protagonisme bé acompanyat per un grau de responsabilitat. El fet de que els blocs siguin públics implica que l’alumne hagi de tenir en conte una sèrie d’aspectes:

       -  L’ús correcte de la llengua

       -  A quin públic m’adreço?

       -  Que vull aportar amb aquest bloc?

       -  Com vull mostrar-me al públic?

Això comporta que l’alumne reflexioni, explori, pensi abans de publicar qualsevol tonteria.

3)    En els blocs totes les persones som iguals i no s’estableix cap tipus de jerarquia. A més a més, els blocs permeten la interacció i que qualsevol persona pugui donar el seu punt de vista.

4)    En aquest mitjà de comunicació es possible la incorporació de vídeos, fotografies, presentacions,...

Finalment podríem dir que els blocs serveixen per pensar, escriure, compartir i participar.

Tipus de blocs educatius:

• Blocs de centre: normalment són revistes digitals en les quals hi trobem textos, imatges, articles d’opinió, activitats realitzades en el centre,..

• Blocs destinats a seminaris i cursos de  formació TIC

• Blocs de professors: són els blocs entre professors en els quals comuniquen la seva metodologia educativa, les seves reflexions sobre l’educació,...

• Blocs d'aula:

            - Bloc d’aula del professor: la principal funció és informar als alumnes, proposar 

               activitats complementàries, donar instruccions, mostrar vídeos, enllaços,..

            - Bloc de professor- alumnes: aquest bloc com el nom indica és un bloc compartit   

               entre professors i alumnes.

            - Bloc d’aula de l’alumne: bloc creat pels alumnes on exacuten les tasques 

               proposades pel professor, pengen apunts, activitats, notícies,.. 

• Blocs multifuncionals: els alumnes pengen tots els seus articles en un sol bloc.

• Bloc grupal: grup petit d'alumnes administren un bloc.

informació extreta del llibre: Usos educatius dels blogs. Recursos, orientacions i experiències per a docents de Francesc Balagué i Felipe Zayas.

El bon comunicador

Després d'haver fet el seguiment durant dos mesos del periodista Antoni Bassas, amb les meves companyes: Marta Martínez, Dèbora Segura, Xènia Sarroca i Sara Ros, hem fet un recull del més important i hem vist que SÍ és un bon comunicador. 
A continuació us mostro el prezi amb el que hem fet el recull de tot.

Identitat i territori

Per fi ha arribat el dia en que he hagut d'exposar el treball d'identitat i territori! Aquest treball consisteix en preparar una exposició oral per parelles, de 8 minuts de durada aprox, sobre un aspecte/ dimensió del concepte d'identitat i territori.

Jo, he realitzat el treball amb la Maria Lorente i el títol del nostre treball és: Sol per uns instants. 

El nostre objectiu era transmetre la necessitat de trobar un lloc on poder evadir-se del món, de la societat, dels problemes i fer que la gent que el volgués trobar el trobés.

Al principi de tot ens va costar molt trobar el tema ja que no teniem pràcticament res en comú i fins i tot, elaboràrem unes preguntes per tal de conèixer-nos millor. Aleshores, parlant i entre broma i broma trobàrem el tema: La necessitat de trobar un lloc per evadir-se partint de que tothom, en algun moment de la seva vida ha volgut desaparèixer per determinades circumstàncies o motius. 

Ens va costat realitzar el treball ja que el tema era una mica abstracte i complex, però tot i així, no vam tirar la tovallola perque creiem que era un tema molt diferent al que estàvem acostumats a veure i perquè creiem que podria ser interessant. 

A continuació us mostro el vídeo que realitzàrem per complementar l'exposició:

Llengua del discurs expositiu

A continuació podreu observar un Cmaptools que explica COM ha de ser i QUÈ és necessari que hi hagi en la llengua d'un discurs expositiu.

Finalment m'agradaria fer un petit incís. 

Quan som petits no fem servir connectors, ni lliguem les idees però a mesura que anem creixent som capaços d'establir relacions entre les idees ja que desenvolupem la capacitat cognitiva i del llenguatge.

És molt important fer matissos ja que són els que ens enriqueixen el llenguatge i permeten que el públic ho entengui més clarament i ens segueixi el fil del discurs.

ex: tenia diners ---- es va comprar un Ferrari

Tenia diners però es va comprar un Ferrari. Significa que se'ls ha gastat tots!

en funció del connector que posem s'interpreta una cosa o una altre. 
Per tant, podríem dir que transmetem la lògica a partir dels connectors que establim.

Amb aquesta classe m'he adonat de la importància dels connectors i, com, depenent del connector que hi posem el significat de la frase variarà. 

Cada vegada estic aprenent més coses del llenguatge i em sorprenc ja que tot i conèixer els connectors mai els hi havia donat tanta importància com ho faig ara.

Vikipèdia

La viquipèdia és la versió catalana del projecte http://www.wikipedia.org. 

Si volem realitzar modificacions per fer aportacions a la wikipedia, és fonamental:

• Saber Quins són els pilars fonamentals de la wikipedia?
• Tenir clar Què no és la wikipedia?
• Conèixer i seguir el seu llibre d'estil 
• Llegir la pàgina Com es modifica la wikipedia? per poder-ho fer
• Llegir la següent pàgina: coneix la wikipedia en

Després de llegir-nos tots aquests documents, juntament amb les meves companyes Maria Lorente i Xènia Sarroca ens creàrem cada una un conte de vikipedia i començàrem la feina!

Primer de tot seleccionàrem un tema que no tingués gaire informació. Després de molt buscar ens vam decantar per: Expressió facial.
Un cop triat el tema ens vam adonar que hi havia molta més informació en castellà que en català aleshores decidírem traduir un fragment del castellà al català. 

El fragment que vam traduir va ser el següent: 

La cara y las primeras impresiones
En un primer encuentro entre dos personas, los primeros cinco minutos suelen ser el periodo más crítico. Las impresiones formadas en este breve espacio de tiempo tenderán a persistir en el futuro, e incluso a ser reforzadas por el comportamiento posterior, que no suele ser interpretado objetivamente, sino de acuerdo a esas primeras impresiones.

Puesto que la cara es uno de los primeros rasgos que advertimos en una persona, esta puede jugar claramente un papel vital en el proceso de establecimiento de relaciones con los demás.

En estos escasos minutos nos formamos opiniones sobre su carácter, personalidad, inteligencia, temperamento, capacidad de trabajo, sobre sus hábitos personales, incluso sobre su conveniencia como amigo o amante...

Els passos que vam seguir per modificar la vikipedia un cop amb la informació traduïda van ser:

1. Clicar l'enllaç modifica a dalt a la dreta.
2. Teclejar el missatge, tenint en conte el llibre d'estil.
3. Clicar el botó: mostra previsualització per comprovar els canvis.
4. Clicar el botó: desa la pàgina per registrar el text.
5. Finalment per seguir la nostra publicació i poder anar comprovant que no ens la modificaven clicàrem a l'estrella que surt a dalt a la dreta. D'aquesta manera podrem observar les modificacions que es duen a terme.

A continuació podreu observar la informació que vàrem afegir:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Expressi%C3%B3_facial

Crec que va ser una molt bona experiència poder aprendre a com modificar, canviar, afegir informació de la vikipèdia i conèixer una miqueta més d'ella ja que molts de nosaltres utilitzem la vikipèdia per cercar informació.

He trobat un article molt interessant que es titula: "La Wikipedia eliminará la posibilidad de modificar artículos al instante". Aquest article, com el títol indica, tracta de la possibilitat d'eliminar articles instantàneament ja que molts usuaris gasten bromes pesades o posen informació incorrecta que només fan que perjudicar i perdre el temps. Per tant, el que es realitzarà es que les modificacions es registraran a la cua d'espera per tal de ser aprovades per un equip d'editors qualificats D'aquesta manera la qualitat del contingut serà major.

Vegeu aquí l'article:

http://www.tuexperto.com/2009/01/26/la-wikipedia-eliminara-la-posibilidad-de-modificar-articulos-al-instante/

Recitació

Avui, hem iniciat les recitacions de poemes i m'he hagut d'enfrontar a un gran repte! Recitar el poema: "La Súplica" de Joan Margarit, que vaig esmentar anteriorment, davant de tota la classe. Després d'haver fet l'autoavaluació penso que podria millorar molts aspectes com la gesticulació, l'entonació, la rapidesa, el control dels nervis,... tota una sèrie de factors que m'han perjudicat en la recitació del poema. Malgrat això, estic contenta perquè crec que me n'he sortit prou be tot i ser un poema molt difícil. 

A continuació us adjunto la gravació que em vàren fer les meves companyes:

Un cop visualitzada la meva recitació vull que observeu amb quina soltura aquests nens reciten un poema de Nadal al carrer, per on passen milers de persones i en feu comparacions.